Treball final de grau més enllà de la universitat: El desenvolupament dels TFG en col·laboració amb institucions externes



L’objectiu d’aquesta exposició és l’estudi dels treballs de final de grau (TFG) duts a terme parcialment o totalment en el marc de la col·laboració amb empreses o institucions (TFG OUT), és a dir, en espais externs a la universitat. Mitjançant una enquesta adreçada als titulats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de tres cursos acadèmics (2014-2015 a 2016-2017), s’ha recollit informació sobre les característiques del TFG i la valoració de l’estudiant sobre l’experiència. Els resultats mostren que la realització d’un TFG OUT està relacionada amb l’adquisició d’un nivell de competències superior, l’augment del grau de satisfacció de l’estudiant respecte al TFG i la percepció per part d’aquest que el TFG contribueix positivament a la seva inserció laboral.

Desenvolupament

 

Introducció

 

Diferents estudis aborden aspectes relacionats amb la satisfacció i la percepció dels estudiants sobre el TFG (De Juana et al., 2016; Rowley i Stack, 2004; Todd et al., 2004; Tarí et al., 2015). No obstant això, la qüestió de la influència de desenvolupar un TFG «fora» de la universitat i en contacte amb agents similars als que podria trobar l’estudiant en la seva pràctica professional posterior no ha estat estudiada fins ara i mereix una especial atenció. A la UAB s’han documentat (Estapé et al., 2016) diferents tipus d’experiències relacionades amb la realització del TFG en espais externs a la universitat: treballs duts a terme a partir de propostes elaborades per empreses del Parc de Recerca de la mateixa universitat, treballs lligats a pràctiques externes, projectes d’innovació en l’entorn industrial i projectes d’intervenció en àmbits educatius, entre d’altres.

Objectius

 

La comunicació se centra en l’estudi dels TFG realitzats, parcialment o totalment, en el marc de la col·laboració amb empreses o institucions, és a dir, en espais externs a la universitat. S’analitza si hi ha alguna relació entre aquest tipus de TFG i altres variables, com ara el grau de satisfacció de l’alumne, la seva motivació o la qualificació obtinguda. S’estudia també si hi ha factors externs a la docència que influeixen en la elecció d’aquest tipus de TFG. Finalment, també s’avalua si la realització del TFG en un marc que va més enllà de la universitat ha afavorit la inserció de l’estudiant en el món laboral.

Metodologia

 

Partint del qüestionari de Vera i Briones (2016), s’ha dissenyat una enquesta ad hoc per a ajustar-la a les pautes generals del desenvolupament del TFG a la UAB i als objectius de la nostra investigació. S’ha efectuat, a més, un procés de validació de l’enquesta, tant per experts (GI-IDES TFG, http://grupsderecerca.uab.cat/gi-ides-tfg/) com a partir d’una prova pilot feta a un grup de graduats de diferents titulacions de la UAB. Per a l’aplicació del qüestionari, s’ha utilitzat un mostreig no probabilístic d’opinió, en què s’ha contactat via correu electrònic amb tots els titulats de la UAB dels cursos acadèmics 2014-2015, 2015-2016 i 2016-2017.

L’enquesta recull dades referents al perfil de l’estudiant, al procés d’elecció de tutor i tema, al procés de tutorització, al grau de preparació i implicació de l’estudiant, a l’avaluació i a la satisfacció global. A més, i d’acord amb l’objectiu d’aquest treball, s’hi va incloure una pregunta per a determinar si l’estudiant havia desenvolupat el TFG en el marc d’una col·laboració externa amb la universitat; en cas afirmatiu, se li demanava informació addicional sobre el tipus de col·laboració.

La recollida de respostes es va fer durant els mesos de març i abril del 2018. Es van obtenir un total de 2.090 respostes, que corresponen a un 15,28% del total d’estudiants graduats (N=13.675); d’aquestes, es van eliminar les que no estaven acabades, i es va obtenir finalment un mostra amb 1.878 respostes vàlides. La gran participació assegura amb una confiança del 95% i sota el supòsit de màxima indeterminació p=0,5, un marge d’error del 2,1%, que avala la precisió de les estimacions.

Utilitzant tècniques estadístiques es procedeix a l’anàlisi de les dades. Es presenten els resultats d’una manera global i diferenciant entre els estudiants que han fet el TFG en el marc d’una col·laboració externa (a partir d’ara TFG OUT) i els que no ho han fet (TFG IN).

Avaluació i resultats

 

Del total d’estudiants que han contestat, 354 (18,8%) han fet les pràctiques en el marc d’una col·laboració externa. Un 65,7% dels enquestats són dones, proporció que es manté per al grup. Aquesta col·laboració estava relacionada en la majoria dels casos amb la realització de les pràctiques (40,1%) o amb el tractament de dades procedents d’una empresa o institució (35%). Un 59% afirma que la idea del TFG va ser seva. Si comparem tant la nota del TFG com la nota mitjana de l’expedient, no s’observen diferències significatives en les mitjanes d’aquestes variables entre els dos grups d’estudiants analitzats (TFG IN - TFG OUT).

El nombre de TFG OUT ha anat creixent al llarg dels anys considerats en l’estudi en la mateixa proporció que el nombre de TFG (figura 1); en alguns centres de la UAB el nombre de TFG OUT representa (figura 2) un percentatge molt important, per exemple, en el cas d’educació (47,5%), ciències (40,6%), psicologia (29,9%) i enginyeria (23,5%).

Diverses activitats no curriculars que els estudiants assenyalen haver dut a terme durant els seus estudis presenten una relació significativa amb els TFG OUT: treballar a mitja jornada, fer pràctiques extracurriculars, activitats de voluntariat i participar en un programa de mobilitat. S’observa que els estudiants que han portat a cap alguna de les tres primeres (taula 1) han realitzat en un percentatge més alt un TFG OUT; en canvi, no és així en el cas dels que han participat en un programa de mobilitat. Aquest resultat sembla apuntar a una major predisposició dels estudiants a fer un TFG OUT si amb anterioritat han tingut relació amb entitats externes a la universitat. Cal destacar que per als estudiants que treballaven a jornada completa (taula 1) aquesta relació no és significativa estadísticament; potser és la mateixa dedicació laboral que impedeix que es desenvolupi el TFG en el marc d’una col·laboració amb una altra entitat. En aquesta mateixa línia, es va preguntar als graduats si consideraven que l’elaboració del TFG havia contribuït a la seva inserció laboral (taula 2). Els resultats, en aquest cas, mostren que només un 17,9% del total respon afirmativament, però aquest valor gairebé es duplica (30%) per als graduats que van fer el TFG en el marc d’una col·laboració externa (TFG OUT).

La classificació per la tipologia del TFG mostra que els TFG OUT són principalment projectes de recerca (30,2% en TFG IN a 52,3% en TFG OUT) o projectes professionals (12,5% en TFG IN a 25,7% en TFG OUT).

A la part final de l’enquesta s’ha demanat als graduats que valorin en una escala de Likert la satisfacció global respecte a l’elaboració del TFG. Es constata (taula 3) que la valoració mitjana dels estudiants que van fer el TFG OUT és sempre superior a la de la resta (amb una significació de l’1%), especialment pel que fa a l’adquisició de competències professionals.

Impacte / Sostenibilitat

 

Tot i que la realització del TFG «fora» de la universitat no és una pràctica habitual i només ha implicat un 18% dels alumnes que han elaborat el TFG a la UAB en els tres últims anys, aquest estudi ha demostrat que el seu desenvolupament suposa un impacte positiu, tant en la formació de l’estudiant com en la seva posterior inserció laboral. Se’n dedueix, per tant, la necessitat d’estudiar maneres de mantenir, ampliar i potser institucionalitzar aquests lligams amb empreses i organitzacions externes a la universitat. Els mecanismes concrets per a fer-ho d’una manera sostenible dependran de cada centre i facultat.

Línies futures / Noves oportunitats

 

El desplegament d’una enquesta a tots els graduats de la UAB, i sobretot el nombre de respostes obtingudes, han de permetre fer altres estudis complementaris al que es presenta aquí, especialment si es pot contrastar amb el parer del professorat que els ha tutoritzat; un dels reptes que ens proposem per al nou curs acadèmic a l’empara d’un projecte d’innovació docent MQD concedit per la UAB a aquest grup.

Conclusió

 

A partir de les dades, es pot afirmar que els estudiants que fan TFG «fora» de la universitat es distingeixen per haver dut a terme, durant els estudis, activitats que els han posat ja en contacte amb altres institucions externes a la universitat. En general, no es condiciona la realització d’aquest tipus de treball en funció de la nota de l’expedient, ni es pot assegurar que el fet de fer el TFG en una institució externa tingui un efecte en la qualificació; en canvi, es constata que els alumnes que fan el TFG OUT mostren una major iniciativa i que els aporta beneficis, en tant que contribueixen d’una manera positiva a la seva futura inserció en el món laboral.

Els estudiants enquestats consideren haver adquirit un nivell de competències i de coneixements superior al que manifesta la resta d’alumnes. Aquest resultat corrobora els obtinguts per Healey et al. (2013, p. 49) ,que afirmen que l’experiència en el món real proporciona a l’estudiant una manera de desenvolupar qualitats que el preparen per a la seva vida després de la universitat. Per finalitzar, s’observa que la realització del TFG en un espai extern augmenta el grau de satisfacció de l’estudiant, tant pel que fa a les expectatives generades durant el seu desenvolupament com quan s’avalua globalment tot el procés.

 

 

Referències bibliogràfiques

 

Estapé-Dubreuil G.; Pons, J.; Espuny, M. J.; Machuca, M. J.; Márquez, M. D. (2016). «Impulsando TFG de orientación profesional: Del análisis de experiencias concretas a la definición de un marco conceptual para su desarrollo». Jornadas RED-U 2016, Madrid (UNED).

http://grupsderecerca.uab.cat/gi-ides-tfg/sites/grupsderecerca.uab.cat.gi-ides-tfg/files/comunicacio_red-u_nov2016.pdf.

Healey, M.; Lannin L.; Stibbe, A.; Derounian, J. (2103). Developing and enhancing undergraduate final-year projects and dissertations. University of Gloucestershire. The Higher Education Academy.

https://www.heacademy.ac.uk/system/files/resources/ntfs_project_gloucestershire_2010_final_0.pdf.

Juana, S. de; Fernández, J. A.; Sabater V.; Tarí, J. J.; Valdés, J.; Bernat, A.; Serrano, F. (2016). «¿Qué opina el alumnado del TFG?». A Tortosa Ybáñez, María Teresa; Grau Company, Salvador; Álvarez Teruel, José Daniel (coord.). XIV Jornades de Xarxes d´Investigació en Docència Universitària. Investigació, innovació i ensenyament universitari: enfocaments pluridisciplinaris. Alacant: Universitat d’Alacant, Institut de Ciències de l’Educació, p. 2569-2580.

Rowley, J.; Slack, F. (2004). «What is the future for undergraduate dissertations?». Education and Training, 46 (4), p 176-181.

Stefani, L. A. J.; Tariq, V. N.; Heylings, D. J. A.; Butcher, A. C. (1997). «A Comparison of Tutor and Student Conceptions of Undergraduate Research Project Work». Assessment & Evaluation in Higher Education, 22 (3), p. 271-288.

Tarí, J. J.; Juana, S. de; Valdés, J.; Andreu, R.; Manresa, E.; Sabater, V.; Rienda, L.; Fernández, J. A. (2015). «El proceso de elaboración y tutorización de los TFG y TFM a examen». En J. D. Álvarez; M. T. Tortosa; N. Pellín (coord.) Investigación y Propuestas Innovadoras de Redes UA para la Mejora Docente. Alacant: Universitat d’Alacant, Vicerectorat d‘Estudis, Formació i Qualitat.. Institut de Ciències de l‘Educació (ICE), p. 1357-1375.

Todd, M., Bannister, P.; Clegg, S. (2004). «Independent inquiry and the undergraduate dissertation: perceptions and experiences of final-year social science students». Assessment & Evaluation in Higher Education, 29, (3), p. 335-355.

Vera, J.; Briones, E. (2015). «Students’ perspectives on the processes of supervision and assessment of undergraduate dissertations» / «Perspectiva del alumnado de los procesos de tutorización y evaluación de los trabajos de fin de grado». Cultura y Educación. DOI: 10.1080/11356405.2015.1089391.

 

VERA, J.; Briones, E. (2016). «Un nuevo reto para las universidades: la evaluación de la calidad de la gestión de los Trabajos de Fin de Grado». Foro de Educación, 14 (21), p. 281-310. DOI: http://dx.doi.org/10.14516/fde.2016.014.021.014

Imatges

Figura 1: Evolució de 2014-2015 a 2016-2017 segons tipologia (TF GIN/TFG OUT)



Figura 2: Distribució TFG IN i TFG OUT per centres



Taula 1: Activitats fetes durant els estudis segons tipologia (TFG IN / TFG OUT)



Taula 2: TFG i Inserció laboral segons tipologia (TFG IN / TFG OUT)



Taula 3: Valoració general segons tipologia (TFG IN / TFG OUT)



  • Universitat / Facultat
    Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
    Escola d’Enginyeria; Facultat d’Economia i Empresa; Facultat de Filosofia i Lletres; Facultat de Veterinària
  • Tipus
    Programes de col·laboració Universitat-Societat
  • Equip de treball / Contacte

    M. Dolores Márquez Cebrián, Departament d’Economia i Història Econòmica

    Facultat d’Economia i Empresa mariadolores.marquez@uab.cat

    María Jesús Machuca Ayuso, Departament de Filologia Espanyola  

    Facultat de Filosofia i Lletres mariajesus.machuca@uab.cat

    Carlos López Plana, Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals

    Facultat de Veterinària carlos.lopez@uab.cat

    Jordi Pons Aróztegui, Departament d’Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions

    Escola d’Enginyeria jordi.pons@uab.cat

    Mercè Rullán Ayza, Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics

    Escola d’Enginyeria mercedes.rullan@uab.cat

    Glòria Estapé-Dubreuil, Departament d’Empresa

     Facultat d’Economia i Empresa gloria.estape@uab.cat

    Els autors pertanyen al Grup d’Interès GI-IDES TFG de la Universitat Autònoma de Barcelona. Podeu trobar un resum de l’activitat desenvolupada pel grup a http://grupsderecerca.uab.cat/gi-ides-tfg/

  • Any
    2018