WonderUni, una proposta universitat-escola-societat



El projecte WonderUni s’ha fet conjuntament entre la Universitat de Barcelona i dues escoles de primària d’àmbit estatal, amb l’objectiu principal de trencar la dicotomia teoria/pràctica en els projectes educatius i dur a terme un treball de cooperació mitjançant l’ús de les xarxes socials. El detonant i motor del projecte ha estat l’obra literària Wonder, una lectura centrada en la superació de l’assetjament escolar en favor d’una educació més inclusiva i dialògica. Treballar aquests temes en el projecte WonderUni va catalitzar en una campanya de sensibilització social en format audiovisual, creada de forma col·laborativa amb estudiants de primària i d’universitat.

Desenvolupament

 

Introducció

 

El present treball mostra el projecte WonderUni[1], desenvolupat durant el curs acadèmic 2017-2018 des de la Universitat de Barcelona, amb els estudiants d’educació social (assignatura: Fonaments didàctics de l’acció socioeducativa) de la Facultat d’Educació, i els nens de cinquè i sisè de primària de dues escoles (CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla, de Madrid, i CEIP Plurilingüe Antonio Palacios, de Pontevedra).

Com a membres del grup d’innovació docent Indaga’t, un dels sentits que té per a nosaltres la universitat és precisament trencar l’imaginari que relaciona la universitat amb la teoria i les escoles amb la pràctica (Álvarez, 2012, 2013). Aquesta afirmació ens suposa una quimera, atès que la teoria cobra sentit en la pràctica i a tota pràctica se li suposa una teoria que la sustenti. Per això és important fugir de la pedagogia del simulacre (Chaustre, 2008; Blades, 2001) a les classes de la universitat, fugir de la isolació de què parla Dewey (1899) i treballar amb «la realitat», amb casos, persones, col·lectius i projectes que afecten directament les nostres vides.

Sovint, a la universitat, oblidem que l’aprenentatge pot donar-se més enllà de les quatre parets de l’aula, que l’aprenentatge és vivencial. L'aprenentatge significatiu es dona quan et poses en joc, quan els aprenents troben significat o donen coherència a les seves experiències (Atkinson, 2015); quan no sols t’ensenyen en una pantalla un concepte, sinó que després surts de l’aula i experimentes aquest concepte, el poses en relació amb la teva vida, amb altres contextos i encontres.

Des d’aquesta posició, i pensant en com enfocar l’assignatura de fonaments didàctics de l’acció socioeducativa del grau d’educació social, una mestra de primària contacta amb nosaltres i ens proposa unir-nos al projecte Wonder.

El projecte es basa en l’obra literària Wonder, de R. J. Palacios, publicada en català el 2012, on el protagonista és un nen de cinquè de primària amb la síndrome de Treacher Collins, una mutació genètica que afecta el desenvolupament dels músculs i ossos, principalment de la cara. Aquesta mutació li provoca que, malgrat haver passat per un seguit d’operacions des del seu naixement, el rostre continua semblant deformat, fet que comporta un gran rebuig per part de la majoria d’adults i nens que s’encreuen amb ell.

 

El projecte WonderUni es dibuixava com una aventura, una col·laboració entre estudiants de cinquè i sisè de primària (la mateixa edat que la del protagonista del llibre) i estudiants d’universitat. Era, per tant, una oportunitat per a «trobar aquells territoris comuns» (Álvarez; Osoro, 2014, p. 217, cursiva en l’original)[2] entre universitat i escola que permetessin generar aprenentatges compartits, d’anar més enllà del simulacre a l’aula, i més enllà de la instrumentalització que trobem en molts projectes de la universitat envers l’escola, en què aquesta esdevé objecte d’investigació en comptes de ser un soci o col·laborador d’igual a igual.

Objectius

 

  • Construir eines per a sensibilitzar els nois i noies dels temes triats per ells a partir de la lectura del Wonder.

  • Fer propostes de casos d’educació social a partir del vincle universitat-escola.

  • Teixir sinergies entre professors.

Metodologia

 

El projecte involucra dues escoles de primària: CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla (Madrid) i CEIP Plurilingüe Antonio Palacios (Pontevedra), i dos grups de l’assignatura de fonaments didàctics de l’acció socioeducativa del grau d’educació social de la Universitat de Barcelona. En total, 2 mestres de cinquè i sisè de primària, 55 estudiants de primària, 3 professors d’universitat i 120 estudiants universitaris.

La idea és partir de l’obra Wonder per a treballar diferents dimensions relacionades amb la inclusió social. Per això tots els involucrats vam acordar: a) llegir l’obra; b) desenvolupar diferents treballs des de les classes de primària i des de les classes de la universitat; c) organitzar una sortida conjunta al cinema per visualitzar la pel·lícula Wonder (2017); d) desenvolupar un projecte en col·laboració entre escola i universitat, on els estudiants de primària proposen, tutoritzen i avaluen un treball als estudiants universitaris relacionat amb Wonder. Així, es va treballar en petits grups de 2 a 4 estudiants. En total, 30 grups de primària van tutoritzar 30 grups d’universitat, d’un en un.

La proposta que els estudiants de primària van fer als de la universitat va ser elaborar un vídeo de sensibilització social a partir d’un concepte relacionat amb Wonder. El resultat fou una llista de 30 vídeos compartits a la xarxa[1], en què conceptes com la soledat, el talent, el menyspreu, entre d’altres, posen de manifest que hi ha altres maneres de comprendre la diferència, altres tipus de relació pedagògica i que, «quan puguis escollir entre tenir la raó o ser amable, escull ser amable» (Palacios, 2012, p. 70).

Paral·lelament, cada grup va obrir un blog públic a internet per a donar difusió al projecte, comunicar-se els diferents grups entre ells d’una manera fàcil i àgil, i desenvolupar en col·laboració la competència digital. Alhora, cada grup d’universitat va obrir un blog que recull els aspectes generals del projecte i també manté enllaçats els blogs dels diferents grups d’estudiants. Això va acabar generant una xarxa més àmplia, que va més enllà dels projectes que es desenvolupen a l’escola i a la universitat, per a abastar un públic més gran, que connecti amb altres contextos i projectes relacionats amb Wonder[2].

Així, doncs, es tracta d’un projecte on la cooperació és a diferents nivells: entre els professors universitaris involucrats; entre mestres d’escola de diferents comunitats autònomes, i entre la gent de la xarxa, de la comunitat en el sentit més ampli. S’ha comprovat que el major impacte sobre el rendiment acadèmic de l’estudiant prové d’una cooperació eficaç entre el professorat i no pas d’un treball aïllat (Donohoo, 2017; Hattie, 2015). En aquest aspecte, el projecte WonderUni ha fomentat un aprenentatge compartit entre les diferents comunitats implicades que ha incidit en una millora del rendiment acadèmic.

[1] Es poden consultar la majoria dels vídeos en aquest enllaç: https://www.youtube.com/playlist?list=PLj5nMK0gWPBwp5FDACO9S8RCtMXJIDVKl.

Avaluació i resultats

 

El projecte ha estat rellevant en cinc aspectes:

  • Per ser un projecte que involucra tres professors universitaris en col·laboració amb mestres de primària, a més de tota una xarxa social al darrere que el sustenta i permet que es vagi creant el projecte d’una manera col·laborativa.

  • Pel paper que prenen els estudiants de primària com a avaluadors dels estudiants universitaris i com a tutors en el procés.

  • Per la importància dels llenguatges visuals per a la sensibilització de temes de rellevància en el món educatiu.

  • Per la presència en els mitjans i les xarxes del projecte, que ha fet que es repliqués àmpliament (Blocveu. Blog dels i per als estudiants de la Universitat de Barcelona, 2017; Catalunya Vanguardista, 2017; Ecoaula.es, 2017; Bruguera, 2018; Ibáñez, 2017; La Vanguardia 2017).

 

Aquestes dimensions han donat lloc a diferents aprenentatges significatius en la comunitat implicada, com ara aquests:

  • Com a estudiants de primària: La dificultat de posar una nota avaluativa o què qualificar és molt més complicat i complex que no es pensaven.

  • Com a mestres d’escola: Aquests tipus de projectes augmenten la motivació dels estudiants, malgrat la planificació, en temps d’aula i d’extraaula, de la coordinació que comporta per a sincronitzar esforços i processos.

  • Com a professors d’universitat: El fet de poder portar la realitat a l’aula, fer una activitat extraunivesitària (com ara anar al cinema amb els estudiants), treballar conjuntament i, des del punt de vista més crític, no haver tingut temps per a viure plenament l’experiència ja que era la primera vegada, tot plegat, ha estat massa ràpid.

  • En conjunt, tots hem après, des de les respectives posicions, a ajustar expectatives i temps: del projecte, de coordinació amb la resta d’implicats, amb les col·laboracions puntuals amb els agents externs i amb les tecnologies digitals i visuals.

Impacte / Sostenibilitat

 

El treball forma part d’un gran projecte: https://wonderpeli.blogspot.com/

A Twitter: #soyxqsomos

A Telegram: https://t.me/AltamiraEDU

Línies futures / Noves oportunitats

 

Fent l’avaluació sobre el que ha suposat dur a terme aquest projecte, ens sorgeixen diverses reflexions i preguntes que ens obren a noves possibilitats organitzatives i estructurals del projecte. Vegem-les.

Quant a la docència compartida, va ser clau la importància d’estar en els processos i acompanyar-los, ja fos presencialment o a distància. Sentir que formes part d’un equip és molt important per a sostenir aquests tipus de projectes. Saber que les responsabilitats són compartides i intercanviables en molts casos, dona seguretat tant en la presa de decisions com a l’hora de respondre a imprevistos o contratemps. Per això en un futur ens agradaria continuar desenvolupant projectes a partir d’aquesta idea.

Quant al projecte i als seus processos, ens sorgiren diferents preguntes que ens enfocaren a possibles replantejaments futurs: I si provéssim d’apropar els agents educatius (estudiants i docents) perquè no solament el projecte es fes a distància, sinó també físicament i des de la proximitat? Podríem organitzar algunes trobades, compartir experiències vivencials de format Wonder que multipliquin les emocions i, per tant, els vincles amb el projecte? Podríem combinar aquests apropaments amb altres estratègies, com les que hem apuntat en aquest mateix text? Què en podria sortir, de tot plegat? Què passaria si el projecte es desenvolupés també amb escoles geogràficament més properes? Com es podrien pensar les tutories entre estudiants de primària i d’universitat? Com millorar la complicitat entre docents implicats? Com obtenir una major difusió i més impacte dels vídeos de sensibilització.

Així, per a projectes futurs, s’han considerat aquests punts:

  1. Buscar estratègies que puguin implicar més els estudiants, repensant els ritmes i el temps d’escola i universitat perquè siguin més compatibles amb els ritmes del projecte.

  2. Que la finalitat del projecte abasti no sols l’escala de projecte d’assignatura que acaba amb una nota final, sinó que també arribi a algun retorn a la societat o hi derivi. Que el projecte suposi una cooperació que trenqui les fronteres de les aules per abraçar nous espais i temps.

Conclusió

Wonder va ser un projecte col·laboratiu entre escola i universitat, que va prendre com a detonant i eix vertebrador una obra literària, on van ser els estudiants els qui van liderar una gran part del projecte i on les xarxes socials van actuar com a element mediador, cohesionador i catapultador.

Alhora el projecte no va ser compartit únicament entre docents i estudiants, sinó també entre la societat en general a través de l’impacte que va tenir als mitjans de comunicació

Es va crear un quadern per als professors que ha tingut més de 20.000 visites: https://es.scribd.com/document/362759012/Cuadernillo-Orientaciones-Didacticas-Pelicula-WONDER-y-del-libro-La-leccion-de-August#from_embed

El projecte es va presentar així: https://www.youtube.com/watch?time_continue=65&v=OjEMLNZEsXg.

Per a poder dur a terme aquest projecte, la confiança va ser clau: confiar en tots nosaltres i en el fet que tot sortiria de la millor manera possible; confiar en la capacitat dels estudiants de primària per a establir criteris i tutories als estudiants universitaris; confiar en la capacitat dels estudiants universitaris per a creure en el projecte i implicar-s’hi.

El fet de ser un projecte amb molts agents implicats, que anava creixent amb l’entusiasme dels participants però també amb repercussions acadèmiques avaluatives, va comportar alguns moments de tensió i ansietat, tant per part dels estudiants com per part dels docents. Afortunadament la confiança en el projecte es va acabar sobreposant a les dificultats i es va poder tancar en finalitzar el curs escolar.

 

Referències bibliogràfiques

Álvarez, C. (2012). «La relación teoría-práctica en los procesos de enseñanza-aprendizaje». Educatio Siglo xxi, 30 (2), p. 383-402.

Álvarez, C. (2013). «¿Puede superar el profesorado la quiebra teoría-práctica? Un estudio de caso». REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 11 (4), p. 109-127.

Álvarez, C.; Osoro, J. M. (2014). «Colaboración universidad-escuela para la innovación escolar. Una investigación-acción en proceso». Innovación Educativa, 24, p. 215-227.

Atkinson, D. (2015). «The adventure of pedagogy, learning and the not-known». Subjectivity, 8 (1), p. 43-56.

Blades, D. (2001). «Chapter Three: The Simulacra of Science Education». Counterpoints, 137, p. 57-94. Recuperat de http://www.jstor.org/stable/42976388.

Blocveu. Blog dels i per als estudiants de la Universitat de Barcelona (2017, desembre 4). «Estudiants de primària es converteixen en tutors d’alumnes de la UB en el projecte d’inclusió Wonderuni». [Entrada blog]. Recuperat de https://blocveu.ub.edu/2017/12/04/estudiants-de-primaria-es-converteixen-en-tutors-dalumnes-de-la-ub-en-el-projecte-dinclusio-wonderuni/.

Bruguera, L. (2018, 15 de gener). Més enllà de ‘Wonder’. El Punt Avui. Recuperat de

http://admin.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1321163-mes-enlla-de-wonder.html?cca=1.

Catalunya Vanguardista (2017, 4 de desembre). «El fenómeno Wonder». [Entrada blog]. Recuperat de https://www.catalunyavanguardista.com/catvan/el-fenomeno-wonder/.

Chaustre, A. (setembre 2008). «Pedagogía del simulacro». Aula Urbana, 18-19. Recuperat de http://www.idep.edu.co/revistas/index.php/mau/article/view/741/726.

Dewey, J. (1899). The School and Society. Chicago: The university of Chicago Press.

Donohoo J. (2017). Collective efficacy: how educators' beliefs impact student learning. Thousand Oaks: Corwin.

Ecoaula.es (1 desembre 2017). «Estudiantes de primaria se convierten en tutores de alumnos de la UB en el proyecto de inclusión Wonderuni». El Economista.es. Recuperat de http://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/8784136/12/17/Estudiantes-de-primaria-se-convierten-en-tutores-de-alumnos-de-la-UB-en-el-proyecto-de-inclusion-Wonderuni.html.

Hattie, J. (2015). «The applicability of visible learning to higher education». Scholarship of Teaching and Learning in Psychology, 1 (1), p. 79-91.

Hoberman, D.; Lieberman, T. (productors); Chbosky, S. (director). (2017). Wonder [pel·lícula]. Barcelona: Lionsgate Films.

Ibáñez, M. J. (7 desembre 2017). «La UB y escuelas de primaria usan 'Wonder' para un proyecto pionero». El Periódico. Recuperat de http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20171207/la-ub-y-escuelas-de-primaria-usan-wonder-para-un-proyecto-pionero-6479052.

La Vanguardia (11 desembre 2017). «Alumnos de primaria, tutores de universitarios». Recuperat de https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia/20171211/282003262766322

Palacio, R. J. (2012). Wonder. La lección de August. Barcelona: Nube de Tinta.

Universitat de Barcelona (1 desembre 2017). «Estudiantes de primaria se convierten en tutores de alumnos de la UB en el proyecto de inclusión Wonderuni». [Entrada blog]. Recuperat de http://www.ub.edu/web/ub/es/menu_eines/noticies/2017/12/001.html.

Imatges

1.png



2.png



3.png



4.png



Descarregues

  • Universitat / Facultat
    Universitat de Barcelona (UB)
    Facultat d’Educació
  • Tipus
    Programes de col·laboració Universitat-Societat
  • Equip de treball / Contacte

     

    Anna Forés (annafores@ub.edu)

    Carlos Montero (cmontero@ub.edu)

    Judit Onsès (jonsesse@gmail.com

  • Any
    2018