Aprenentatge i servei en el camp de la nutrició: de l’aula universitària a l’escola



Des del 2013, els estudiants de quart del Grau de Nutrició Humana i Dietètica (NHD) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han dut a terme activitats d’aprenentatge i servei amb més de 28.000 nens dins l’assignatura de pràctiques comunitàries i en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus i diferents escoles de Tarragona. Els estudiants aprenen a transmetre consells de salut i reflexionen sobre la necessitat de formar la població en aspectes rellevants per a la seva qualitat de vida. Les activitats, prèviament entrenades, es basen en la prevenció en edats prematures de diferents problemes de salut amb una gran prevalença en la població adulta.

L’avaluació de l’impacte de les activitats ha demostrat que el grau de coneixement dels escolars en hàbits nutricionals saludables va millorar un 19% després d’haver fet les activitats proposades.

Desenvolupament

Introducció

Moltes malalties de la infància són conseqüència d’una dieta inadequada: obesitat, diabetis, etc. Segons l’Organització Mundial de la Salut, més de 340 milions de nens i adolescents de 5 a 19 anys tenen sobrepès o obesitat. A Catalunya, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2017, un 36,3% de la població de 6 a 12 anys té sobrepès1. La prevenció del sobrepès en nens pot influir positivament en el seu futur i evitar-los la mort prematura, l’obesitat i algunes discapacitats en l’edat adulta (J. Stephenson et al.)2.

Totes aquestes malalties es poden prevenir mitjançant un canvi d’estil de vida3. Per a formar professionals capaços d’implementar mesures per a la prevenció de malalties i la promoció de la salut, no n’hi ha prou amb la base teòrica, sinó que els estudiants universitaris haurien de tenir l’oportunitat de practicar el contacte amb la societat. En aquest sentit, l’aprenentatge i servei (APS) és una experiència educativa que combina el procés d’aprenentatge i el servei comunitari per modificar un problema social, articulat en un únic projecte en el qual els participants es capaciten per a treballar en les necessitats reals de la societat amb l‘objectiu de millorar-lo.

Objectius

Aquests són els objectius del present treball:

1. Oferir als infants la informació que necessiten per a adquirir hàbits alimentaris saludables que afavoreixin el seu creixement com a adults i fer que es responsabilitzin de la seva pròpia salut.

2. Oferir als estudiants la possibilitat d’Integrar tots els coneixements, habilitats, actituds i valors adquirits durant la seva formació acadèmica en salut pública.

Pel que fa als objectius específics són els següents:

1. Planificar i desenvolupar programes de promoció i prevenció de la salut relacionats amb la nutrició infantil.

2. Fer activitats de prevenció de salut en nens.

3. Avaluar l’impacte de les activitats de prevenció de la salut en els nens.

Metodologia

Durant el curs 2017-2018, 49 alumnes d’NHD van dur a terme l’activitat que es presenta i que té com a objectiu promoure hàbits alimentaris saludables a les escoles. Els estudiants de la URV van ser supervisats per professors, que van treballar en coordinació amb personal de l’Ajuntament de Reus i amb professors d’escoles de Tarragona. La pràctica es va dur a terme entre el setembre i el maig. Els estudiants es van dividir en 6 grups per planificar i desenvolupar activitats de promoció i prevenció de la salut relacionades amb la nutrició. Cada grup tenia un propòsit nutricional, segons l’edat dels nens als quals es pretenia dur a terme l’activitat. La planificació es va fer d’acord amb un protocol establert que incloïa els ítems títol, introducció, tipus de prevenció, determinants de salut, procés vital, escenari, objectiu, objectius específics, continguts, metodologia, desenvolupament de l’activitat, avaluació, recursos materials i atenció a la diversitat. Durant una setmana, els estudiants d’NHD van dissenyar i simular una activitat per a cada objectiu nutricional. Posteriorment, van dur a terme les activitats amb nens a les seves escoles. El calendari i les escoles on es van fer les activitats es va organitzar conjuntament entre professors universitaris, mestres o responsables d’escola i membres de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus. Els estudiants d’NHD van avaluar l’impacte de les activitats en els nens mitjançant l’enquesta d’avaluació que havien dissenyat prèviament.

Els recursos materials van ser els propis de la docència universitària (aula, tub de projecció...) i material fungible per a confeccionar un material de suport a les activitats (targetes, fulls de pre i postavaluació, piràmides alimentàries, aliments 2D i 3D...).

Avaluació i resultats

L’avaluació es va fer en quatre moments diferents: durant la setmana de preparació i disseny d’activitats d’educació per a la salut; abans de l’inici de les activitats; durant la realització d’activitats a les escoles, i en finalitzar les activitats a les escoles.

Els avaluadors van utilitzar una llista de control per a dur a terme cada avaluació d’una manera estructurada.

El nombre d’estudiants d’NHD, d’hores d’activitats i d’escolars (població diana) des del curs 2013-2014 fins a l’actual es mostren al següent gràfic:

Els resultats acadèmics de l’avaluació van ser els següents:

1. Durant la setmana de preparació i disseny d’activitats d’educació per a la salut: e. puntuació mitjana de 87 ± 11 punts sobre 100.

2. Abans de l’inici de les activitats: puntuació mitjana de 91 ± 10 punts sobre 100.

3. Durant la realització d’activitats a les escoles: puntuació mitjana de 91 ± 5 punts sobre 100.

4. En finalitzar les activitats a les escoles: puntuació mitjana de 84 ± 7 punts sobre 100.

 

Impacte / Sostenibilitat

Els resultats de l’impacte de les activitats a la població diana que es presenten fan referència al curs acadèmic 2017-2018.

Els estudiants universitaris (n=49) van dur a terme sis activitats en un total de 6.758 escolars de Reus i Tarragona. D’aquests, es van poder recollir 5.950 enquestes sobre els seus coneixements abans i després de cada activitat per a valorar-ne l’impacte. Per mitjà d’aquestes enquestes, vam veure que el grau de coneixement dels escolars havia millorat globalment un 18,96%. De mitjana, un 64,11% dels nens va respondre correctament el qüestionari inicial i un 83,07% va respondre correctament el qüestionari final.

Les taules següents detallen el títol de cada activitat, l’objectiu d’aprenentatge, l’edat i el nombre d’infants que van fer l’activitat (taula 1) i la millora del seu coneixement després de la intervenció dels alumnes d’NHD durant el curs 2017-2018 (taula 2).

Línies futures / Noves oportunitats

Per a avaluar els resultats obtinguts i aproximar molt més l’impacte real de les activitats en els nens, haurem de fer una doble reflexió: d’una banda, descrivint molt bé la població diana, i d’altra banda, estudiant la idoneïtat de les activitats proposades pels universitaris d’NHD. Per tant, cal una discussió més profunda, tenint en compte el tipus d’escoles en les quals es va fer l’activitat (públiques, concertades), la localitat, les edats, etc. A més, cal determinar oportunitats de millora en les activitats en què l’impacte és més baix. Així, a partir dels resultats obtinguts, s’avaluarà l’efectivitat de les activitats segons el context social, educatiu, etc. i es faran propostes de millora de les activitats i les corresponents enquestes d’avaluació. Els resultats seran discutits i publicats en el futur en revistes científiques, com hem fet en experiències anteriors.

Aquest és un projecte dinàmic i viu. Així, durant el curs acadèmic 2018-2019, hem intentat fer un pas més en l’avaluació de l’impacte de les activitats incorporant-hi una avaluació a mitjà termini (dos mesos després d’haver rebut l’hora d’educació per a la salut a l’escola). Actualment estem recollint i integrant la informació referent a l’impacte de les activitats d’aquest curs abans de l’activitat, immediatament després i al cap de dos mesos de dur-la a terme. El nostre objectiu final és poder garantir d’alguna manera que la realització de l’activitat tindrà un impacte en la població diana i que això millorarà el benestar social. A més, el fet que l’aportació d’un benefici a la societat vingui directament d’estudiants de la URV és molt important per a assolir la tercera missió de la nostra universitat.

Conclusió

L’experiència d’APS dels estudiants del grau d’NHD els brinda la oportunitat d’assolir unes competències que, d’una manera transversal, els seran indispensables per a portar a cap les seves funcions com a futurs professionals. En concret, l’àmbit clínic i la salut pública estan directament relacionats amb l’educació per a la salut com a mesura de prevenció primària o secundària de malalties lligades a la nutrició. A més, la metodologia que segueix el mètode científic utilitzada en l’avaluació i el desenvolupament de les nostres activitats farà els estudiants competents en l’àmbit de la recerca i, evidentment, de la docència.

És evident que la societat necessita professionals formats per a poder esdevenir una societat més saludable, en la qual les malalties relacionades amb un estil de vida inadequat estiguin en extinció. Per tant, tot i que el nutricionista encara s’ha de fer un lloc en alguns àmbits, és evident que serà un punt clau per a l’educació per a la salut en espais com les farmàcies, els Centres d’Atenció Primària, els centres de treball, les empreses, etc.

Referències bibliogràfiques

BRUGUÉS, J.; ARANDA. N., GIRALT, M.; CHICA, M., SOLÀ, R.; ARIJA, V.; LLAURADÓ, E.; VALLS, R. M.; ROMEU, M. (2016). «Impact of a service learning (SL) experience on the improvement of knowledge in healthy dietary habits in teenagers». Procedia. Social and Behavioral Sciences, 228, p. 202-208.

CONESA, M.; LLAURADÓ, E.; ACEVES-MARTINS, M.; MORIÑA, D.; DE SOLÀ-MORALES, O.; GIRALT M.; TARRO, L.; SOLÀ, R. (2018). «Cost-Effectiveness of the EdAl (Educació en Alimentació) Program: A Primary School-Based Study to Prevent Childhood Obesity». J. Epidemiol., 28 (12), p. 477-481.

LLAURADÓ, E.; TARRO, L.; MORIÑA D.; QUERAL, R.; GIRALT M.; SOLÀ R. (2014). «EdAl-2 (Educació en Alimentació) programme: reproducibility of a cluster randomised, interventional, primary-school-based study to induce healthier lifestyle activities in children». BMJ Open, 4 (11), e005496.

LLAURADÓ, E.; TARRO, L.; MORIÑA, D.; ACEVES-MARTINS, M.; GIRALT, M.; SOLÀ, R. (2018).
«Follow-up of a healthy lifestyle education program (the EdAl study): four years after cessation of randomized controlled trial intervention». BMC Public Health, 18 (1), p. 104.

STEPHENSON, J.; HESLEHURST, N.; HALL, J.; SCHOENAKER, D. A. J. M.; HUTCHINSON, J.; CADE, J. E.; POSTON, L.; BARRETT, G.; CROZIER, S. R.; BARKER, M.; KUMARAN, K.; YAJNIK, C. S.; BAIRD, J.; MISHRA, G. D. (2018). «Before the beginning: nutrition and lifestyle in the preconception period and its importance for future health». Lancet,391 (10132), p. 1830-1841.

TARRO, L.; LLAURADÓ, E.; MORIÑA, D.; SOLÀ, R.; GIRALT, M. (2014). «Follow-up of a healthy lifestyle education program (the Educació en Alimentació Study): 2 years after cessation of intervention». J. Adolesc Health, 55 (6), p. 782-789.

TARRO, L.; LLAURADÓ, E.; ALBALADEJO, R.; MORIÑA, D.; ARIJA, V.; SOLÀ, R.; GIRALT, M. (2014). «A primary-school-based study to reduce the prevalence of childhood obesity — the EdAl (Educació en Alimentació) study: a randomized controlled trial». Trials, 15, p. 58. GIRALT, M.; ALBALADEJO, R.; TARRO, L.; MORIÑA, D.; ARIJA, V.; Solà, R. (2011). «A primary- school-based study to reduce prevalence of childhood obesity in Catalunya (Spain) — EDAL-Educació en alimentació: study protocol for a randomised controlled trial». Trials, 12, p. 54.

Imatges

Aprenentatge i servei en el camp 1.png



Aprenentatge i servei en el camp 2.png



Aprenentatge i servei en el camp 3.png



Aprenentatge i servei en el camp 5.png



  • Universitat / Facultat
    Universitat Rovira i Virgili (URV)
    Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
  • Tipus
    Aprenentatge Servei
  • Equip de treball / Contacte

    Marta Romeu Ferran, professora Agregada de la Unitat de Farmacologia, Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. marta.romeu@urv.cat

    Núria Aranda Pons, professora associada de la Unitat de Medicina Preventiva i Salut Pública, Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

    Victòria Arija Val, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat Rovira i Virgili.

    Mònica Chica Díaz, professora associada al grau de dietètica i nutrició humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus.

    Montse Giralt Batista, catedràtica de farmacologia a la Universitat Rovira i Virgili. Rosa Solà Alberich, catedràtica de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili.

  • Any
    2019