Metodologia APS. Campanyes publicitàries a entitats del tercer sector amb la participació d’alumnes de comunicació audiovisual (UPF)



Des de fa dos cursos, el treball final d’assignatura (TFA) de comunicació publicitària (assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS de segon curs del grau en comunicació audiovisual) es fonamenta en dinàmiques d’aprenentatge-servei (ApS). A partir del contacte directe amb una entitat de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, es desenvolupa una peça audiovisual a la mida de les necessitats de l’entitat per a difondre la seva tasca.

El projecte va rebre el suport institucional en el curs 2015-2016 a través de la convocatòria d’ajuts de suport a la innovació i la qualitat docent de la UPF, i va ser escollida com a bona pràctica de la darrera jornada d’innovació a la UPF com a iniciativa d’innovació social centrada en la transferència de coneixement a l’entorn i l’aplicació de la metodologia d’aprenentatge servei.

Vídeo: El cas que ens ocupa inicia en el minut 2:55

 

Desenvolupament

 

 

Introducció

L’assignatura de comunicació publicitària del grau de comunicació audiovisual, en concret el treball final d’assignatura, ha estat el marc d’aquesta iniciativa d’innovació docent. El projecte s’ha fonamentat a afavorir dinàmiques i contextos d’aprenentatge servei a partir de la sinergia entre universitat i entorn, i del foment del compromís social, la qual cosa ha implicat alhora un canvi de les classes magistrals, la incorporació de tutories i, en general, una metodologia docent més activa.

La implicació dels estudiants ha estat present en totes les fases del procés, des de la selecció de les entitats, fins al contacte amb una entitat de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (http://www.tercersector.cat/mapa ) en el disseny i desenvolupament de la peça audiovisual publicitària. Això ha representat sortir fora de l’espai protector de les aules, de les dinàmiques tradicionals entre professorat i alumnat, presentar-se a un client potencial (entitat), acordar horaris de reunió amb l’entitat, defensar la idea creativa, acceptar que l’entitat la vulgui canviar, treballar i organitzar-se en grup, executar el producte creatiu i aconseguir que l’entitat l’incorpori al seu web, i així, aprendre alhora a donar un servei social a entitats i usuaris de servei, que acull una dimensió ètica i de compromís i responsabilitat social.

Objectiu principal

- Crear sinergies entre entitats i universitat posant els coneixements i aprenent des del servei de l’entorn.

- Implicar i facilitar contextos per a convertir-se en agent de desenvolupament social i d’escenari d’aprenentatge aplicat.

Objectius específics

- OE1: Aprendre a gestionar el que significa organitzar una tasca professional d’acord amb les necessitats d’un client (entitat) real i desenvolupar un projecte audiovisual fora de les aules en uns terminis molt delimitats.

- OE2: Disposar d’un material que els estudiants podran presentar quan comencin la seva trajectòria professional.

- OE3: Apropar-se a la realitat d’un col·lectiu en situació d’exclusió social o vulnerabilitat des de la visió del professional de l’audiovisual.

Metodologia

L’assignatura s’organitza en dues parts fonamentals, amb metodologies docents diferenciades.

Durant la primera part (les primeres cinc setmanes), es presenten els continguts bàsics en el format de classes magistrals (on es mostren els temes i les tendències més vigents al sector publicitari actual amb l’exemplificació a través d’anuncis), i classes pràctiques, orientades específicament al procés de disseny d’una campanya.

A partir de la sisena setmana, comença la segona part, centrada específicament en el seguiment del projecte que ha d’elaborar cada grup de treball a partir de tutories per a cada grup, i treball fora de l’aula. Els projectes de l’assignatura (TFA) de comunicació publicitària inclouen 4 alumnes, de manera que hi ha uns 22 grups treballant amb 22 entitats del tercer sector –que hauran triats ells en la segona setmana d’iniciar-se l’assignatura– al llarg del trimestre.

La primera tutoria s’orienta a definir i concretar les entitats, identificar les deficiències que han observat al web de l’entitat i quines primeres idees creatives tenen al pensament. Des de la sessió tutorial s’orienta els alumnes a preparar la reunió amb cada entitat. Les tutories i el seguiment posteriors parteixen de les entrevistes i els contactes previs amb les organitzacions, i expliquen les possibles dificultats que han tingut, quina és l’opció creativa que han acordat amb els responsables de l’entitat i com estructuraran la memòria final, que també han d’adjuntar, juntament amb la peça audiovisual. Durant el procés, l’acompanyament se centra a perfilar la peça audiovisual final atenent les necessitats i característiques de l’entitat i l’impacte social.

Avaluació i resultats

L’avaluació de l’aprenentatge té en compte el procés de desenvolupament del projecte del grup, el treball fet a les tutories, la peça audiovisual i la memòria escrita que han d’adjuntar. En tractar-se d’un treball supervisat i molt tutoritzat, l’acompanyament i l’orientació continuats permeten ajustar el projecte; per tant, assolir els objectius i els resultats d’aprenentatge.

D’altra banda, és igualment important la valoració que cada una de les entitats fa del producte, d’acord amb les expectatives i necessitats identificades, segons els col·lectius que atenen i les

temàtiques objecte de la seva activitat, vulnerables per motius diversos (pobresa, malaltia, orientació sexual, etc.) o en risc d’exclusió social (per exemple, immigrants, persones sense sostre, nens i joves en situació de risc social, etc.).

al mateix temps, l’avaluació central del projecte de l’assignatura és que l’aproximació a l’entitat seleccionada no es faci des del punt de vista del «voluntariat social»; al contrari, es tracta d’aplicar els coneixements i les habilitats assolits al servei de l’entitat sense ànim de lucre –per tant, amb moltes dificultats per a esmerçar recursos a la difusió i la comunicació dels seus objectius.

Amb això l’alumnat no sols té l’oportunitat de contactar amb la vulnerabilitat social, sinó que, a més, ho fa des de la perspectiva més professional possible amb el que això comporta: adaptar-se a les necessitat del client-entitat, mostrar flexibilitat per a introduir canvis a partir de les consignes observades i rebudes, organitzar-se internament com a equip, reflexionar sobre els aspectes ètics que suposa qualsevol exercici professional, etc.

Impacte / Sostenibilitat

L’impacte és immediat, perquè les entitats (unes 40 en tot just dos cursos acadèmics) acostumen a involucrar-se d’una manera molt activa en el TFA del grup, especificant quines són les necessitats que voldrien cobrir, si els agrada el disseny de la campanya, si volen introduir-hi canvis, etc.

Pel que fa a l’estudiant, a més, és una oportunitat d’anar més enllà de les qualificacions obtingudes en una assignatura, ja que li permetrà mostrar un producte audiovisual fet en la seva etapa universitària quan comenci la seva trajectòria professional.

La sostenibilitat del format es garanteix, atès que el nucli del projecte es basa en el model docent centrat en la tutoria. La tasca central del professorat és el seguiment del procés de treball dels grups, fomentant l’autonomia de l’alumnat en el contacte i la relació amb les entitats. Cal remarcar aquest punt, perquè una de les idees fonamentals en la qual es basa el disseny d’aquest tipus de TFA és aconseguir que l’alumne visqui l’aprenentatge de la relació docent-alumne com una relació amb el professorat a expert a qui ha de demostrar els seus coneixements, sinó que visqui el procés amb qui ha de compartir com a «professional» la resolució de problemes i adaptar-se a les situacions que vagin sorgint, tant en el contacte amb l’entitat, com en el funcionament intern del grup (presa de decisions grupals), com en l’execució final de la peça audiovisual.

Línies futures / Noves oportunitats

Els bons resultats de la iniciativa, la qualitat dels productes i la satisfacció amb l’aprenentatge i el servei assolits permeten identificar les següents línies futures i noves oportunitats:

a) Mantenir la proposta de TFA.

b) Incorporar una primera sessió a la part pràctica de l’assignatura on es presenten les peces audiovisuals del curs anterior amb l’objectiu d’ensenyar tendències en la comunicació solidària i nous recursos publicitaris enfocats al terreny de la solidaritat.

c) Millorar la sistematització dels criteris d’avaluació; d) incorporar una sessió final on els diferents grups presenten a la resta la peça final.

Conclusió

De tot plegat en fem una valoració mol satisfactòria. Juntament amb el Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement de la nostra Universitat s’ha pogut donar forma a una assignatura que va més enllà de la transmissió de coneixement teòric i pràctic i que acaba posant en contacte l’estudiant no solament amb les complexitats de coordinar-se amb les demandes d’un «client», sinó també, molt especialment, amb entitats que treballen directament amb situacions de vulnerabilitat social. Les característiques del TFA obliguen l’estudiant a sortir del marc de seguretat que ofereix l’aula, de manera que s’ha d’apropar a una realitat social de vulnerabilitat i pensar-hi des de la visió de futur professional del camp de l’audiovisual.

La implicació a través de les entitats externes i una acció contextualitzada, des de l’entorn proper on es desenvolupa el servei, facilita uns resultats òptims (Furco, 2015).

Pel que fa al vessant institucional, el suport i l’aposta per l’ApS com a innovació educativa i la consideració de la seva dimensió social són uns elements clau per a impulsar iniciatives com aquestes.

Alguns exemples

Peça elaborada per a l’Associació Educativa AEIRaval:

https://www.youtube.com/watch?v=yB64rWkQBJ0

Peça elaborada per al Centre Obert Heura: 

https://www.youtube.com/watch?v=B0yJrhZGWRM&feature=youtu.be

Peces elaborades per a l’Associació Ressò de Musicoteràpia: 

https://www.youtube.com/watch?v=SqBO0gJSZH4&feature=em-share_video_user  

https://www.youtube.com/watch?v=acSH50FIhdw&feature=em-share_video_user

Peces elaborades per a FAADA:

https://www.youtube.com/watch?v=XAM-nqVmVxY&feature=em-share_video_user

https://www.youtube.com/watch?v=g7pan9lh23Y&feature=em-share_video_user

https://www.youtube.com/watch?v=Fr8c461oEXc&feature=em-share_video_user

 

Referències bibliogràfiques

BAIN, K. (2006). Lo que hacen los mejores profesores universitarios. Experiencias y propuestas para la docencia universitaria. València: Publicacions de la Universitat de València.

BARNETT, R. (2011). Being a University. Nova York: Routledge.

BIGGS, J. B. (2003). Teaching for Quality Learning at University. Oxford: Open University Press.

CHUEH, H.; Ya-Tung C. (2014). «Social Involvement: Deconstructing Practices Relating to the Formation of Students who Work with Autistic Children in a University Service-Learning Course». Educational Philosophy and Theory, vol. 46, núm. 12 p. 1366-1380. DOI: 10.1080/00131855.2013.828581.

DEELEY, S. J. (2016). El Aprendizaje-Servicio en educación superior: Teoría, práctica y perspectiva crítica. Madrid: Narcea Ediciones.

DIAMON A. (2014). «Pre-Service Early Childhood Educators’ Leadership Development through Reflective Engagement with Esperiential Service Learning and Leadership Literature». Australasian Journal of Early Childhood, vol. 39, núm. 4, p. 12-20.

EUROPEAN COMMISSION. (2011). Competencias clave para el aprendizaje permanente. Consultat el 12/10/2015 en http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=URISERV:c11090

FURCO, A.; MOELY, B. (2012). «Using Learning Comunities to build Faculty Support for Pedagogical Innovation: A Multi-Campus Study». The Journal of Higher Education, vol. 83, núm. 1,p. 128-153.

FURCO, A. (ed.) (2002) Service-Learning: The Essence of the Pedagogy. Connecticut: Information Age Publishing. Recuperat l’11/10/2015 de https://books.google.es/books?id=BAizTqaFT5kC&hl=es&source=gbs_book_other_versions

GIJÓN CASARES, M. (2015). Service Learning and Social Inclusion. Centre Promotor per a l’Aprenentatge Servei. Recuperat l’11/10/2015 de

http://www.aprenentatgeservei.org/intra/aps/documents/aps_inclusio_social_ang.pdf

GRUP DE RECERCA EN EDUCACIÓ MORAL (2014). Rúbrica per a l’autoavaluació i la millora de projectes d’ApS. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

HERNÁNDEZ C.; MONLLAU, T. M.; FERNÁNDEZ, A.; DOMINGO, S.; MARTÍN, I. (2015). «Aprendizaje Servicio para emprender con microfinanzas: diseño de un modelo interdisciplinar de análisis de impacto de proyectos ApS en la Universitat Pompeu Fabra». Comunicació presentada en el VI Congrés Nacional i Internacional d’Aprenentatge Servei Universitari (ApS-u6) el 30 de maig de 2015. Consultat el 15/102015.

https://fundacionugrempresa.es/web/index.php?option=com_content&view=article&id=445

KOCH, J. M.: ROSS, J. B.; WENDELL, J.; ALEKSANDROVA-HOWELL, M. (2014). «Results of Immersion Service Learning Activism with Peers: Anticipated and Surprising». Counseling Psychologist, vol. 42, núm. 8, p. 1215-1246.

LONG T. (2014). «Influence of International Service-Learning on Nursing Student Self-Efficacy Toward Cultural Competence». Journal of Nursing Education, vol. 53, núm. 8, p. 474-478. DOI: 10.3928/01484834-20140725-02.

MARTÍNEZ CELORRIO, X. (13 d’abril de 2016) «Cohesionar la ciudad desde la escuela». El Periódico de Cataluña. Recuperat de http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/cohesionar-ciudad-desde-escuela-5049104

ONU (ASSEMBLEA GENERAL). (2015). «Proyecto de Documento Final de la Cumbre de las Naciones Unidas para la Aprobación de la Agenda para el Desarrollo después de 2015». Consultat l’11/10/2015 en http://www.socialwatch.org/sites/default/files/Agenda-2030-esp.pdf

PAGÉS, T. (coord.) (2016). «La innovación como competencia docente en la universidad: innovación orientada a la mejora de aprendizaje». Aloma, vol. 34, núm. 1, p. 33-43.

RUBIO, L.; PRATS, E.; GÓMEZ, L. (coord.) (2013). Universidad y Sociedad. Experiencias de Aprendizaje Servicio en la Universidad. Barcelona: ICE, UB, 2013. Recuperat l’11/10/2015 de http://hdl.handle.net/2445/46344

RUBIO, L.; LUCCHETI, L. (2016), APS, pau, drets humans i solidaritat. Noves propostes d’educació

per a al justícia global. ApS aprenentatge servei. Ajuntament de Barcelona. Centre Promotor per a l’Aprenentatge Servei. Recuperat l’abril 2016 de http://www.aprenentatgeservei.org/intra/aps/documents/guia_pau%20drets%20humans%20i%20solidaritat_web.pdf

SABBAGHI O.; CAVANAGH, G. F.; HIPSKIND, T. (2013). «Service-Learning and Leadership: Evidence from Teaching Financial Literacy». Journal of Business Ethics, vol. 118, núm. 1, p. 127-137. DOI:10.1007/s10551-012-1545-6.

SANTOS RIEGO, M. A.; SOTELINO LOSADA, A.; LORENZO MOLEDO, M. M. (2015). Aprendizaje-servicio y misión cívica de la universidad: una propuesta de desarrollo. Barcelona: Editorial Octaedro.

TOPOREK, R. L.; WORTHINGTON, R. (2014). «Integrating Service Learning and Difficult Dialogues Pedagogy to Advance Social Justice Training». Counseling Psychologist, vol. 42, núm. 7, p. 894-900. DOI: 10.1177/0011000014545090.

TORRA, I.; DEL CORRAL MANUEL DE VILLENA, I.; PÉREZ CABRERA, M. J.; TRIADÓ I IVERN, X. M.; PAGÈS COSTAS, T.; VALDERRAMA VALLÉS, E.; SABATÉ, S.; SOLÀ YSUAR, P.; HERNÁNDEZ ESCOLANO, C.; SANGRÀ MORER, A.; GUÀRDIA, L.; ESTEBANELL, M.; PATIÑO MASÓ, J.; GONZÁLEZ SOTO, Á. P.; FANDOS GARRIDO, M.; RUIZ MORILLAS, N.; IGLESIAS RODRÍGUEZ, C.; TENA TARRUELLA, A. (2012). «Identificación de competencias docentes que orientan el desarrollo de planes de formación dirigidos a profesorado universitario = Identification of teaching skills in the implementation of training plans for university teaching staff». REDU: Revista de Docencia Universitaria, 2012, vol. 10, núm. 2, p. 21-56. Recuperat el desembre 2015 de http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10445/IdentificacionCompetencias.pdf?sequence=1

UNIVERSITAT POMPEU FABRA (25 de maig de 2015). Projectes d'aprenentatge servei i responsabilitat social a la UPF [Arxiu de vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=Y0k13MEj4nw

UNIVERSITAT POMPEU FABRA (2016). Plan Estratégico de la Universitat Pompeu Fabra 2016-2025 [Arxiu en pdf]. Recuperat de

https://www.upf.edu/documents/3151170/3417390/Plan+Estrategico+UPF+-+cast.pdf/13593bef-2870-461a-acb7-dea0281ea59d

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (2012). Document marc del programa d’aprenentatge-servei [Arxiu en pdf]. Recuperat de http://www.urv.cat/media/upload/arxius/aprenentatge-servei/Docs%20APS/Doc_Marc_APS_actualitzacio%202015_cat.pdf

Imatges

Imatge 1



Imatge 2



  • Universitat / Facultat
    Universitat Pompeu Fabra (UPF)
    Facultat de Comunicació / Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK)
  • Tipus
    Aprenentatge Servei
  • Equip de treball / Contacte

    Pilar Medina-Bravo, Beatriz Garcia i Carme Hernández Escolano

    Contacte: pilar.medina@upf.edu, mcarme.hernandez@upf.edu

  • Any
    2017