MicroMón a la UAB: Recerca de nous antibiòtics



Micro-Món a la UAB és un projecte d’aprenentatge servei (ApS) per a la cerca de nous antibiòtics, en el qual participen professorat i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de centres d’educació secundària i batxillerat (CSIB) del nostre país.

És un projecte internacional que tracta sobre com poden contribuir la ciutadania, i els estudiants dels CSIB en particular, a lluitar contra la creixent mancança d’antibiòtics útils per a combatre unes determinades malalties infeccioses causades per patògens bacterians. La resistència bacteriana als antibiòtics és una amenaça d’abast mundial que no es pot menystenir, ja que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), si no es fa res per a canviar la situació, pot arribar a provocar 10 milions de morts prematures l’any 2050 i un gran impacte econòmic. És, doncs, un greu problema que afecta tothom i davant el qual tothom pot fer la seva aportació.

 

Desenvolupament

Introducció

Fa temps que els microbiòlegs alerten la societat sobre la creixent mancança d’antibiòtics per a combatre malalties infeccioses causades per patògens bacterians.

L'Organització Mundial de la Salut també ha alertat sobre aquest problema, i les diferents administracions, per fer-se’n ressò, han engegat diversos programes de recerca i de conscienciació ciutadana. Però la situació actual és més greu que no es podia pensar fa una dècada. L’OMS ha publicat una primera llista de «patògens prioritaris» resistents als antibiòtics (1), s’han fet aliances en R+D a escala mundial, com l'Aliança entre l’OMS i la Drugs for Neglected Diseases Initiative (DNDi) (2), que està compromesa amb el desenvolupament de nous antibiòtics sense ànim de lucre; també, l’European Food Safety Authority (EFSA) ha estat molt activa en aquesta problemàtica, en emetre un nou pla d’acció contra la residència a antimicrobians (3), com també ho ha estat l’European Medicines Agency (EMEA) (4), i s’ha consolidat el concepte d’una sola salut (One Health) durant la primera dècada del segle xxi.

Ara bé, no són únicament les organitzacions mundials i estatals i la comunitat científica microbiològica les que ha de lluitar contra aquesta amenaça; tota la ciutadania ha de ser conscient de la situació i del fet que, si no es fa res al respecte, el cost en vides humanes serà molt alt. Actualment moren 700.000 persones l’any per infeccions de patògens resistents, i s'estima que en el 2050 aquesta xifra serà de 10 milions, que colpejarà entre un 2 i un 3,5% del PIB mundial (5).

En aquest context, els estudiants de secundària i de batxillerat poden tenir-hi un paper rellevant, tant per la seva contribució a conscienciar la ciutadania com a l’hora de participar en el projecte internacional Tiny Earth (6) per a descobrir nous antibiòtics produïts per bacteris del sòl. Tiny Earth va néixer el 2012 a la Universitat de Yale amb el nom de Small World Iniciative, adreçat només a estudiants universitaris, i ara lidera el projecte la Universitat de Wisconsin. Al nostre país, el projecte es va endegar el curs 2017-2018, impulsat per la UAB i amb la proposta docent d’aprenentatge i servei, adreçada a estudiants universitaris però també de secundària i de batxillerat. Aquest curs se’n farà la quarta edició. El projecte UAB està coordinat amb les diferents universitats del clúster Espanya-Portugal, que formen part de Tiny Earth, el qual implica anualment prop de 10.000 estudiants de tot el món que fan recerca de nous antibiòtics (6).

Objectius

L’objectiu global del projecte és transmetre a la societat l’amenaça mundial de la resistència als antibiòtics dels patògens bacterians, per tal de prendre una actitud activa al respecte, i involucrar els estudiants en la recerca de bacteris productors de possibles nous antibiòtics. Aquests bacteris formaran part d’una col·lecció que estarà a la disposició dels investigadors que vulguin prosseguir aquesta recerca. Es pretén, també, estimular els estudiants de secundària i de batxillerat a cursar carreres científiques i tecnològiques en la línia del Pla STEM de la Generalitat de Catalunya.

Els objectius parcials són els següents:

- Connectar els estudiants preuniversitaris amb els universitaris per mitjà d’un projecte d’ApS de recerca real que els estimuli la vocació per la investigació científica.

- Augmentar la conscienciació dels estudiants universitaris sobre la problemàtica de la resistència bacteriana als antibiòtics i que siguin capaços de transmetre-la.

- Fer que els estudiants universitaris afrontin el disseny, la gestió i la coordinació d'un projecte d'investigació real i amb rigor científic a l’entorn dels CSIB.

- Promoure la capacitat de tots els estudiants per a transmetre a la ciutadania un problema de salut molt greu.

- Ampliar la formació en microbiologia, sobretot pel que fa a la vida quotidiana, de tots els estudiants que hi participen.

Metodologia

MicroMón a la UAB és un projecte molt transversal en el qual participen estudiants dels graus de microbiologia, biotecnologia, biologia, ciències biomèdiques, genètica, bioquímica, medicina, veterinària i ciència i tecnologia dels aliments que hagin superat, com a mínim, un laboratori de pràctiques bàsiques de microbiologia. Els CSIB que hi han participat fins ara pertanyen a comarques properes a la UAB, i en cada edició s’han seleccionat sempre uns centres amb estudiants en risc d’exclusió social.

El projecte consta d’aquestes tres fases:

Fase 1. Es recluta el professorat, es fan crides obertes mitjançant el Programa Argó de l‘Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB als CSIB i a estudiants de la UAB, i se seleccionen tots els participants. Es formen els equips UAB, compostos per un professor i tres o quatre estudiants, i es planifica el calendari de la recerca juntament amb el CSIB que tenen assignat.

Fase 2. Es forma el nou professorat sobre ApS i les normes de la recerca en concret. S’entrenen els estudiants de la UAB perquè puguin liderar la recerca en els CSIB per mitjà de diferents sessions de laboratori i de debats. Es consciencia els estudiants perquè facin servir tot tipus de metodologies per a transmetre el missatge, com vídeos, cançons, fullets, etc.

Fase 3. Cada equip UAB es desplaça al CSIB assignat i li subministra tot el material biològic i no biològic per a l’experimentació. Per a cada sessió, transporta aquest material, des dels laboratoris universitaris o des dels hospitals, al CSIB i el retorna perquè sigui processat, si escau, o bé eliminat en condicions adequades.

L’activitat al CSIB consisteix en cinc sessions de dues hores cadascuna. En el següent gràfic es presenten les cinc sessions, juntament amb els debats que es plantegen.

Els bacteris aïllats i seleccionats són lliurats a la UAB i dipositats en la col·lecció MicroMón UAB, disponible per als grups de recerca que vulguin caracteritzar la producció de possibles antibiòtics, sempre sense ànim de lucre.

Els estudiants dels CSIB reben un diploma i l’ICE lliura als estudiants de la UAB l’acreditació per a sol·licitar el reconeixement acadèmic de dos crèdits.

El projecte culmina amb un acte de cloenda a la UAB, que consisteix en parlaments dels diferents actors i en el lliurament dels diplomes acreditatius als CSIB.

Avaluació i resultats

En les tres edicions del projecte, hi han participat els diferents actors que es presenten en la taula següent:

Paràmetre

Nombre

Professorat UAB

   25

Estudiants UAB

 161

CSIB

   43

CSIB (risc d’exclusió social

     5

Estudiants dels CSIB

1.041

 

Fruit de la recerca duta a terme, s’ha aconseguit una col·lecció de bacteris del sòl, possibles productors de nous antibiòtics, formada per 148 soques bacterianes, les quals està caracteritzant un estudiant de la UAB.

El projecte és viu i força actiu: sempre hi ha més sol·licituds de CSIB i d’estudiants de la UAB que els que es poden acceptar; per tant, ha calgut fer una selecció. La quarta edició d’aquest projecte tindrà lloc als mateixos centres del curs passat, ja que en molts casos no es va poder culminar adequadament, i val a dir que tots aquests centres segueixen estant ben interessats a participar-hi. Atesa la situació actual, s’està adaptant el projecte a una modalitat semipresencial per tal continuar assolint la majoria dels objectius previstos malgrat la pandèmia.

Les diferents edicions del projecte han estat avaluades pel Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (CESIRE), del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i constaten que s’aconsegueixen els objectius previstos, a més de suggerir millores que sempre s’han tingut en compte en les edicions següents.

Impacte / Sostenibilitat

L’impacte i la sostenibilitat d’un projecte ve donat per la permanència en el temps, l’interès que desperta en els col·lectius als quals va adreçat, la capacitat de modificar algun tipus de comportament i també perquè la seva continuïtat és possible econòmicament.

Com s’ha comentat, en aquest projecte queden clars la permanència en el temps i l’interès que desperta. També s’ha pogut valorar que té un impacte en el comportament dels col·lectius que hi han participat respecte a l’ús racional dels antibiòtics. Pel que fa a la sostenibilitat econòmica, el cost anual del projecte és relativament baix: les tres primeres edicions s’han finançat amb ajuts per a projectes d’innovació docent i pel vicerectorat de Transferència i Projectes Estratègics de la UAB; la quarta edició es finançarà mitjançant el Programa Argó de l’ICE, i hi ha una acció de micromecenatge que està en marxa.

Línies futures / Noves oportunitats

Ateses les característiques de l’eix central del projecte, en el futur, aquest continuarà conceptualment tal com està pensat des de l’inici, però introduint-hi tots els canvis que es creguin necessaris per a permetre que pugui arribar a tots els territoris de Catalunya i no tan sols als més propers a la UAB.

Conclusió (reflexió)

MicroMón a la UAB és un projecte complex, que requereix la col·laboració de diferents col·lectius i que s’ha d’adaptar a la vida quotidiana de cada CSIB, de cada professor i de cada estudiant de la UAB. Tot això no és fàcil: les fites assolides són d’impacte, tenint en compte que el reconeixement de la tasca del professorat i dels estudiants de la UAB és limitat, per sota de la seva dedicació. L’interès que desperta fa que s’aconsegueixin els objectius proposats. D’altra banda, la descoberta de l’ApS per part de tots els actors és, sens dubte, un valor afegit, i fa que els participants s’interessin per aplicar-lo a altres situacions.

Atès que la problemàtica a tractar, objecte d’aquest projecte, no té una solució fàcil, ja que caldrà augmentar sempre la consciencia ciutadana al respecte i també trobar nous antibiòtics, el projecte és de llarg recorregut.

Referències bibliogràfiques

https://www.who.int/news/item/27-02-2017-who-publishes-list-of-bacteria-for-which-new-antibiotics-are-urgently-needed

https://dndi.org/diseases/amr/

http://www.efsa.europa.eu/en/press/news/170629

http://www.ema.europa.eu/ema/index.jsp?curl=pages/special_topics/general/general_content _000439.jsp

https://amr-review.org/sites/default/files/160525_Final%20paper_with%20cover.pdf

https://tinyearth.wisc.edu/

Imatges

Entrenament d’estudiants de la UAB.



Fotografia de la cloenda de l’entrenament d’un grup d’estudiants de la UAB.



Debat en un CSIB.



Explicació d’un dels dissenys experimentals per part d’un estudiant de la UAB en un CSIB.



Estudiants treballant en la recerca en un CSIB.



Estudiants treballant en la recerca en un CSIB.



Estudiants treballant en la recerca en un CSIB.



Estudiants treballant en la recerca en un CSIB



Estudiants treballant en la recerca en un CSIB



Cultius de bacteris possibles productors de nous antibiòtics



Estudiants d’un CSIB amb el diploma de participació en el projecte MicroMón.



Fotografia d’un dels actes de cloenda.



  • Universitat / Facultat
    Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
    Biociències, Ciències, Medicina i Veterinària
  • Tipus
    Aprenentatge Servei
  • Equip de treball / Contacte

    Jesús Aranda Rodríguez, Jordi Barbé García, Sílvia Capillo Rubio, M. Àngels Calvo Torras, Pere Joan Cardona Iglesias, Antonio Casabella Pernas, Òscar Conchillo Solé, M. Pilar Cortés Garmendia, Mateu Espasa Soley, Neus Ferrer Miralles, Núria Gaju Ricart, Isidre Gibert González, Juan José González López, Esther Julián Gómez, Maria Ramos Martínez Alonso, Montserrat Mor-Mur, Tomàs Pumarola Suñé, Ferran Navarro Risueño, Lluís Reales Guisado, María José Recoder Sellarés, Alba Rivera Martínez, Escarlata Rodríguez Carmona, Olga Sánchez Martínez, Antoni Solé Cornellà i Daniel Yero Corona.

    L’equip està format per vint-i-tres professors de microbiologia de les facultats de Biociències, Medicina i Veterinària, i dos de la Facultat de Ciències de la Comunicació, els quals assessoren sobre la comunicació del projecte.

    Montserrat Llagostera Casas: montserrat.llagostera@uab.cat

    Susana Campoy Sánchez: susana.campoy@uab.cat

  • Any
    2020