Radiòpolis. Innovació docent en l’anàlisi de polítiques públiques a través de la ràdio



Radiòpolis és un projecte d’innovació docent interfacultat (Ciència Política i Comunicació) on l’alumnat de l’assignatura «anàlisi de polítiques públiques» elabora el seu treball de curs en format de reportatge de ràdio. El treball es desenvolupa en col·laboració amb l’alumnat de comunicació audiovisual, la Facultat de Comunicació i la Plataforma UAB Campus Media. Els reportatges s’emeten per la Radio UAB i estan disponibles a la web.

Els objectius són:

  • Millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat a través d’una experiència docent basada en la metodologia d’aprenentatge actiu.
  • Promoure el treball col·laboratiu entre estudiants de Ciència Política i de Comunicació Audiovisual.
  • Establir una estratègia de transversalitat en la innovació docent (ciències polítiques, ciències de la comunicació i TIC).

Desenvolupament

 

Introducció

 

L’assignatura d’anàlisi de polítiques públiques del grau de Ciència Política i Gestió Pública té com a objectiu general que els alumnes coneguin les teories principals sobre el cicle de la política pública i sàpiguen aplicar-les en l’anàlisi de casos pràctics. Durant el curs 2016-2017 es va desenvolupar una prova pilot d’innovació docent perquè l’alumnat fes el seu treball de grup de l’assignatura en format de reportatge de ràdio (6 minuts aproximadament). Aquests reportatges, que analitzen casos reals de polítiques públiques, es van desenvolupar amb la col·laboració de la Facultat de Ciències de la Comunicació i UAB Campus Mèdia, una plataforma d’articulació de continguts interactius que elabora l’alumnat d’una manera homologable als que produeixen altres mitjans. La plataforma la conformen UABtv i UABràdio, els mitjans de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Facultat de Ciències de la Comunicació.

Els reportatges elaborats pels alumnes s’emeten a través de UABràdio (100.3 FM) i estan disponibles a la plataforma (es poden consultar aquí).

L’experiència es va desenvolupar novament en el curs 2017-2018, i va ser reconeguda per primera vagada per la Convocatòria de projectes de suport a la innovació docent de la UAB. Aquest curs 2018-2019 el projecte ha estat reconegut novament per a aquesta convocatòria.

Entenem que l’experiència d’innovació docent ens permet fer front a les següents problemàtiques que identifiquem en el nostre context:

  • Necessitat de millorar la motivació i satisfacció de l’alumnat en el procés d’aprenentatge, particularment de l’anàlisi de polítiques públiques.

  • Voluntat d’oferir als alumnes una experiència que suposi un objectiu tangible i que reforci el sentit de l’aprenentatge.

  • Preocupació per vincular el contingut de la docència amb casos reals de polítiques públiques que aborden temes socialment i políticament rellevants per a l'alumnat.

  • Constatació de la necessitat d’incorporar una perspectiva interdisciplinària en la docència i la pràctica de l’anàlisi de les polítiques públiques.

  • Constatació del potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), en particular, les de llicència lliure, per a millorar els processos d’aprenentatge.

Objectius

 

  • Millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat a través d’una experiència docent basada en la metodologia d’aprenentatge actiu. La proposta busca despertar curiositat i motivació per a l’anàlisi, la creació de coneixement i la comunicació dels resultats a la societat.

  • Desenvolupar les capacitats dels alumnes per a l’anàlisi de les polítiques públiques, així com per a la comunicació del coneixement generat, utilitzant un llenguatge rigorós i al mateix temps intel·ligible i adaptat a un mitjà de comunicació real. Tot això, a partir de l’anàlisi de casos reals de polítiques públiques de rellevància en el context actual.

  • Desenvolupar un exercici teòric i pràctic que permeti potenciar l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació, i, en concret, les de llicència lliure.

  • Establir una col·laboració i una estratègia de transversalitat en la innovació docent, en particular entre els àmbits de les ciències polítiques, les ciències de la comunicació i les TIC en les seves aplicacions interactives.

  • Avaluar l’experiència per a generar coneixement rellevant, difondre els resultats entre els agents implicats, tant a dins com a fora de la UAB, i valorar la pertinença de donar continuïtat al projecte.

Metodologia

 

Presentem a continuació les diferents fases del projecte.

A) Planificació

1. Planificació de les tasques que cal desenvolupar en el curs, tenint present l’avaluació de l’experiència del curs anterior.

2. Elaboració d’un document d’instruccions del treball per a l’alumnat, especificant-hi els objectius, la metodologia, els exemples de reportatges previs, el calendari de quatre lliuraments i els criteris d’avaluació. Tot això amb l’objectiu de delimitar inicialment el treball dels alumnes (per a oferir-los després més autonomia), plantejar-los un repte ambiciós (però assequible) i afavorir la motivació pel projecte.

 

B) Execució i avaluació

1. Presentació inicial a la classe de la proposta de treball en grup i introducció de modificacions (si s’escau) a partir dels comentaris de l’alumnat.

2. Formació dels grups de treball (màxim 3 persones) i primer lliurament per part dels alumnes, definint i justificant la política pública que cal analitzar, així com la metodologia. Revisió, discussió i adaptació de cada proposta a la classe a partir del debat amb el professor, però també entre els grups d’estudiants (retroalimentació entre l’alumnat).

3. Classe dedicada a la formació dels alumnes en el programari d’edició d’àudio (llicència lliure), impartida per l’alumnat col·laborador de la Facultat de Comunicació, amb l’assessorament del tècnic i el professor. Els grups treballaran en l’edició de les seves entrevistes a actors clau.

4. Després de dos mesos de treball, els grups fan el segon lliurament del treball: un guió del reportatge. Es dediquen 3 classes (metodologia de tipus taller) a la presentació i reelaboració dels guions. Els guions definitius conformen el tercer lliurament dels grups. Novament, la metodologia es basa en la retroalimentació (debat entre els grups d’estudiants i amb el professor), buscant els criteris d’interdependència positiva entre l’alumnat i, al mateix temps, l’exigibilitat individual.

5. Elaboració final del reportatge (quart lliurament). Es faciliten franges horàries perquè l’alumnat pugui utilitzar les instal·lacions de la Ràdio UAB. A l’estudi, els alumnes de comunicació, supervisats per un professional de la Plataforma UAB Campus Media, dona suport a l’enregistrament i a l’edició final dels reportatges.

6. Avaluació dels reportatges per part del professor responsable de l’assignatura i l’equip del projecte (membres de la Facultat de Comunicació i la Plataforma UAB Campus Media).

7. Avaluació de l’experiència per part de l’alumnat.

 

C) Anàlisi del projecte i transferència del coneixement

1. Valoració de tipus qualitatiu amb el conjunt de l’equip impulsor del projecte.

2. Publicació dels reportatges elaborats per l’alumnat a la Plataforma UAB Campus Mèdia i emissió per la UABràdio (100.3 FM).

Avaluació i resultats

 

En l’edició del projecte durant el curs 2017-2018, el 100% dels alumnes que van cursar l’assignatura van aconseguir desenvolupar el reportatge final. Tots aquests reportatges es van emetre per UAB Ràdio i estan disponibles a la plataforma (es poden consultar aquí).

D’altra banda, en finalitzar l’experiència, es va passar un qüestionari a l’alumnat. 

Aquesta informació es complementa amb els comentaris de tipus qualitatiu que recull el qüestionari i que s’analitzen amb els alumnes. Algunes de les valoracions representatives de l’alumnat són aquestes:

«No havia fet mai un treball com aquest en grup. Crec que és la millor manera de combinar la teoria amb la pràctica, ja que en l’elaboració del treball emmarques el cas en qüestió amb el que has vist a la classe. A més, l’enregistrament és bastant professional i et deixa una bona experiència.»

«Trobo una manera molt innovadora de fer el treball. És interessant aprendre a fer ús d’eines d’altres facultats, com els estudis de ràdio o el programa d’edició d’entrevistes.»

«L’experiència m’ha semblat molt útil per a entendre millor per què i com sorgeix una política pública. També ha estat una bona manera d’aprendre a comunicar. Crec que s’hauria de traslladar la idea a altres assignatures.»

Impacte / Sostenibilitat

 

Identifiquem els següents aspectes com a impactes destacables:

- Aplicació d’una metodologia d’aprenentatge actiu que permet la integració real del treball de grup d’assignatura com a instrument de docència, tant teòric com pràctic.

- Potenciació del discurs oral i el so, amb el suport de les TIC, com a eines d’aprenentatge actiu que afavoreixen la generació i assimilació del contingut, així com la comunicació directa i rigorosa.

- Domini per part dels alumnes de noves eines i nous recursos aplicables a continguts de qualsevol àmbit acadèmic susceptibles de ser emesos per un canal radiofònic o una plataforma interactiva.

- Vinculació del contingut de la docència amb casos reals que aborden temàtiques social i políticament rellevants per a l’alumnat.

- Metodologia d’avaluació rigorosa de l’experiència, que fomenta principalment la participació de l’alumnat, així com la dels agents col·laboradors.

Cal esmentar que el projecte ha estat presentat en diferents espais institucionals i acadèmics: Jornada de Docència de la Facultat de Ciències Polítiques (2018), Jornada d’Innovació Docent de la UAB (2018) i Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI 2018).

Línies futures / Noves oportunitats

 

Preveiem aquestes dues línies de treball futur que alhora estan interconnectades:

- Consolidar el projecte en termes de recursos econòmics, tècnics i de reconeixement institucional, així com d’experiència de l’alumnat.

- Continuar avaluant i analitzant el projecte per tal de generar coneixement útil perquè millorin, així com publicar-ne els resultats en revistes acadèmiques d’impacte.

Conclusió

 

Algunes reflexions clau són aquestes:

- L’alumnat percep que la formació incorpora elements originals en relació a la trajectòria prèvia. Es valora la possibilitat de conèixer recursos d’altres facultats i col·laborar amb els seus alumnes. En definitiva, es constata la potencialitat del treball transversal i la col·laboració entre diferents agents educadors de la universitat, tant pel que fa als continguts com a la metodologia docent.

- El fet d’haver d’explicar conceptes clau de l’assignatura a través de casos i amb un llenguatge directe (però no banal) és percebut com un aspecte innovador que ajuda a interioritzar el contingut.

- L’experiència ajuda a integrar el treball grupal d’assignatura com a instrument de docència teòrica-pràctica, així com els corresponents desenvolupament i avaluació d’una contínua i progressiva al llarg de tot el semestre. La metodologia permet delimitar inicialment el treball i promoure més autonomia posteriorment, oferir formació i seguiment específics, afavorir la interdependència entre els grups, exigir responsabilitat individual i desenvolupar una proposta ambiciosa i al mateix temps flexible i assequible.

- El treball demanda temps i esforç, aspectes que inicialment suposen un repte per a la motivació de l’alumnat i que requereixen un reconeixement en el pes que té el treball en la nota de l’assignatura (40% sobre el total). Aquest és un dels principals reptes de l’experiència que cal seguir millorant en el futur.

- Finalment, els aspectes vinculats a la sostenibilitat continuen sent un repte per al projecte. Ens referim als recursos que són necessaris per a impulsar i desenvolupar una iniciativa d’aquest tipus: temps de dedicació del professorat i dels professionals de la comunicació, recursos tècnics i recursos econòmics.

Referències bibliogràfiques

 

Morales, P.; Landa, V. (2004). «Aprendizaje basado en problemas». Theoria, 13, p. 145-157.

Niemi, H. (2002). «Active learning -a cultural change needed in teacher education and schools». Teaching and teacher education, 18 (7), p. 763-780.

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Generalitat de Catalunya. Disponible a http://bit.ly/1mG3O8Q.

Stepien, W. J. (1993) «Problem-based Learning: As Authentic as It Gets». Educational Leadership, 50 (7), p. 25-28.

Imatges

Radiòpolis 1.png



Radiòpolis 2.png



  • Universitat / Facultat
    Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
    Universitat Autònoma de Barcelona / Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia; Facultat de Ciències de la Comunicació
  • Tipus
    Ludificació
  • Equip de treball / Contacte

    Nicolás Barbieri

    nicolas.barbieri@uab.cat

    Luís Fernando Morales 

    fernando.morales@uab.cat

    Raül Giró

    raul.giro@uab.cat

  • Any
    2018