Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants



Aquesta experiència forma part de la trajectòria del Grup d’Innovació Docent de la Universitat de Barcelona Indaga-t i del seu interès per promoure una formació als estudiants que afavoreixi l'aprenentatge real i amb sentit. En la proposta que es presenta aquí hi han participat un total de 10 docents, que han col·laborat en 7 assignatures de 5 graus en les quals la presència del professorat ha estat constant i contínua a l’aula. Aquesta disposició ha estat ben valorada pels estudiants, encara que al començament els ha representat adaptar-se a una situació nova. Han apreciat el valor d’afrontar diferents punt de vista i l’atenció compartida pels docents que han rebut. L’experiència s’ha narrat en un llibre (Hernández y Herraiz, 2019), fet que ha permès als docents de reflexionar i visibilitzar el procés seguit.

Desenvolupament

 

Introducció

 

Una de les característiques i alhora potencial del Grup d’Innovació Docent Indaga-t és aprofitar el fet que l’integren docents de diferents ensenyaments per a generar formes de col·laboració entre nosaltres.

Des de fa cinc cursos, alguns membres del grup Indaga-t, aprofitant la circumstància que en el Pla d’Ordenació Acadèmica (POA) compartien docència amb estudiants becaris i que en alguna ocasió també col·laboren diferents docents en el si d’una assignatura, van decidir començar a sistematitzar les estratègies de col·laboració que fem servir, compartir-les amb la resta del grup –també amb els col·legues que fan la docència en solitari– i reflexionar sobre els efectes d’aquesta col·laboració en la nostra pràctica i en l’aprenentatge del estudiants. Aquests referents guien el nostre interès, ja que ens preguntem: Com situar els diferents sentits que els docents donem a l’aprenentatge dels estudiants? Com es pot afavorir un aprenentatge amb sentit, que ajudi els estudiants a no aprendre per a oblidar i a establir relacions i generar formes expandides d’aprenentatge? Com l’aprenentatge amb sentit es veu afectat per la col·laboració entre els docents?

Objectius

 

(1) Establir marcs de relació entre docents que comparteixen la seva docència.

(2) Recollir i sistematitzar les estratègies afavoridores i d’aprenentatge amb sentit dels estudiants vinculades a les experiències de col·laboració del professorat.

(3) Seleccionar estratègies que puguin ser aplicades a les diferents assignatures que imparteix el professorat del grup Indaga-t i d’altres docents interessats en la codocència.

(4) Avaluar els efectes afavoridors (o no) de col·laboració per part del professorat en l’aprenentatge amb sentit per part dels estudiants d’aquestes estratègies.

(5) Divulgar en publicacions i congressos el procés i els resultats del projecte d’innovació docent.

Metodologia

 

En el projecte hi han participat un total de deu docents, formant sis parelles i en un grup de tres, que impartien les següents assignatures: Visualitats contemporànies (Grau de Belles Arts), Investigació basada en les arts (Grau de Belles Arts), Tecnologia educativa (Grau de Pedagogia), La cultura digital i visual als processos socioeducatius (Grau de Pedagogia), Fonaments didàctics de l’acció socioeducativa (Grau d’Educació Social), Entorns, Processos i Recursos Tecnològics d’ aprenentatge (Grau de Pedagogia) i una col·laboració entre un docent del grup i un altre a l’Escola de Magisteri a San Sebastià.

El projecte es va desenvolupar a partir d’un seguit d’accions:

1. Trobada amb el professorat participant sobre l’aprenentatge amb sentit i la docència compartida, amb la finalitat d’establir eixos i criteris comuns.

2. Inici d’un procés de col·laboració en la planificació, intercanvi i revisió de les relacions pedagògiques que es generen.

3. Escriptura, per part del professorat, individualment o per parelles, de narracions, basades en escenes concretes vinculades a les experiències de col·laboració docent.

4. Extreure de les narracions estratègies afavoridores d’aprenentatge amb sentit i reflexionar com la col·laboració afecta la docència, i les relacions pedagògiques amb els estudiants i entre els docents.

5. Compartició dels estudiants, al final de l’experiència, del que ha aportat al seu aprenentatge aquesta manera d’enfocar la docència, així com de les tensions que comporta.

6. Finalment, escriptura dels docents, per parelles, d’un relat reflexiu sobre l’experiència, que formarà part d’un llibre, en el qual s’hi inclouen un estat de la qüestió sobre la codocència, una revisió de la trajectòria del grup Indaga-t sobre aquesta perspectiva i una aproximació crítica a les diferents experiències presentades.

Avaluació i resultats

 

Les accions per a avaluar l’experiència han estat tres:

1. El procés d’escriptura compartida que mostra un procés reflexiu i que es pot trobar al llibre que ha generat l’experiència.

2. La lectura crítica que van fer dos col·legues dels diferents recorreguts.

3. Les opinions dels estudiants que van recollir al final a partir de converses obertes que després van ser transcrites.

Els resultats poden trobar-se, precisament, en algunes de les aportacions dels estudiants, dels quals hem fet un recull que mostra diferents punts de vista: «Crec que la clau de l’èxit d’aquest projecte ha estat el saber fer de dues professores que han apostat per compartir i comprendre (tant entre elles com amb els alumnes) en lloc de competir i imposar-se.» Laura, ensenyament de pedagogia. «Una de les coses més boniques que han succeït a classe és que es notava que al mateix temps que ens ensenyaven a nosaltres, l’una estava aprenent de l'altra.

Ens han ensenyat el valor d’aprendre l’un de l’altre.» Diana, ensenyament de pedagogia.

«En un primer moment, ho trobava tot molt caòtic i estressant perquè no havia tingut mai l’oportunitat de compartir una classe amb dues professores i això, al principi, em descol·locava i no seguia bé la classe. Era desconcertant.» Eulàlia, ensenyament de pedagogia.

D’aquesta experiència, se’n poden treure quatre conclusions principals. La primera és que, per a aprendre a col·laborar entre docents, és important estar oberts a una escolta amb sentit; a un aprenentatge junts, que té lloc, en bona mesura, en un estar involucrat amb l’altre docent i amb els estudiants; la segona és que compartir la docència té a veure, com en el cas d’aprendre amb sentit, amb el fet d’arriscar-se, la qual cosa significa entrar en un procés de relació en el qual les certeses es difuminen, les planificacions queden en suspens, les trobades transiten per camins no previstos i els resultats (si és que es pot parlar de resultats) són sempre inesperats; la tercera és que no existeix la «col·laboració», sinó les «experiències de col·laboració», i la quarta és que el sentit del compartir recupera una de les accepcions de la Real Academia Española per a aquest terme: «Deixar participar a d’altres en el que és d’un.» Potser no es pot expressar millor el que ens mou i el que es reflecteix en el recorregut que hem fet.

Impacte / Sostenibilitat

 

La proposta que va obrir aquest projecte la continuen els docents que han pogut organitzar el seu POA per mantenir aquesta relació en tres de les set assignatures. En total, hi continuen involucrats cinc professors. En els altres casos, una professora s’ha jubilat, una altra té docència només en el màster i una tercera fa una estada en una altra universitat. Però l’esperit continua; ara, en una experiència en la qual es rescaten a l’inici del curs les idees dels estudiants sobre el seu aprenentatge per a poder tenir-les presents en les relacions pedagògiques i en la codocència.

Línies futures / Noves oportunitats

 

El present i futur d’aquesta proposta té en compte que la col·laboració suposa mirar amb atenció el que s’esdevé, al que ens passa quan posem en joc subjectes i sabers –i no pas estudiants i continguts disciplinaris– entorn d’experiències d’aprenentatge en què, nosaltres i ells, des dels rols de professors i estudiants, ens reconeixem i ens posem en disposició de compartir i aprendre de manera recíproca.A més, el futur es projecta sabent que, per a aprendre a col·laborar entre docents, és important estar oberts a una escolta amb sentit. I que de la nostra col·laboració, de la nostra manera d‘encarnar l’esdevenir de les tensions i possibilitats i situar-nos-hi, sorgeix la idea d’un sentit col·lectiu que, més enllà de la universitat, pot formar part d’un projecte de vida en comú (Garcés, 2013).

Conclusió

 

Des de la seva creació, el grup Indaga-t ha estat un espai de trobada per a compartir experiències de ser docent a la universitat. A més de facilitar el camí perquè la tasca docent no fos en solitari, hem anat articulant la noció de «relació pedagògica». Primer com a alternativa a la tecnificació de la docència, i, després, com una manera d’estar i de ser a la universitat que, com ens assenyalava Paulo Freire (1994), suposa transitar de ser «algú que tan sols ensenya» a ser «algú que també aprèn»; aquest «algú» no són únicament els estudiants, sinó també els col·legues. Tot això comporta conrear una relació pedagògica complexa tenint en compte les aportacions de tots els subjectes participants. La paradoxa en la qual ens col·loca la col·laboració dilueix el terreny estable de les relacions entre docents i estudiants (i entre estudiants), ja que situa els docents en una posició de vulnerabilitat, en la mesura que els transforma d’un subjecte que sap –i que molts pensen que ha de saber-ho tot– en un subjecte que també aprèn amb un altre docent.

Referències bibliogràfiques

ATKINSON, D. (2011). Art, Equality and Learning: Pedagogies Against the State. Rotterdam: Sense Publishers.

BROWN, J. S.; COLLINS, A.; DUGUID, P. (1989). «Situated Cognition and the Culture of Learning». Educational Researcher, 18 (1), p. 32-42.

CARNELL, E.; LODGE, C. (2002). Supporting Effective Learning. Londres: Paul Chapman Publishing.

CHARLOT, B. (1997). Da relação como saber. Porto Alegre, Brasil: Artes Médicas. COBB, P.; BOWERS, J. (1999). «Cognitive and Situated Learning Perspectives in Theory and Practice». Educational Researcher, 28 (2), p. 4-15.

COOK, L.; FRIEND, M. (1995). «Co-teaching: Guidelines for Creating Effective Practices». Focus on Exceptional Children, 28(3). Recuperat de: http://plaza.ufl.edu/mrichner/Readings/Cook%20&%20Friend%20(1995).pdf.

CROW, J.; SMITH, L. (2005). «Co‐teaching in higher education: reflective conversation on shared experience as continued professional development for lecturers and health and social care students». Reflective Practice, 6 (4), p. 491-506.

DARLING, L. (coord.) (2008). Powerful Learning. What We Know About Teaching for Understanding. San Francisco, Califòrnia: Jossey-Bass.

ENTWISTLE, N. (2009). Teaching for Understanding at University. Deep Approaches and Distinctive Ways of Thinking. Basings Tone, Regne Unit: Palgrave Macmillan.

FREIRE, P. (1994). Cartas a quien pretende enseñar. Mèxic: Siglo Veintiuno. GARCÉS, M. (2013). Un mundo en común. Barcelona: Edicions Bellaterra.

GRAZIANO, K. J.; NAVARRETE, L. A. (2012). «Co-teaching in a Teacher Education Classroom: Collaboration, Compromise and Creativity». Issues in Teacher Education, 21 (1), p. 109-126.

HARRIS, C.; HARVEY, A. N. C. (2000). «Team Teaching in Adult Higher Education Classrooms: Toward Collaborative Knowledge Construction». New Directions for Adult and Continuing Education, 87. Jossey-Bass Publishers.

HERNÁNDEZ, F.; HERRAIZ, F. (coord.). (2019). Compartir docencia en la Universidad. ¿Cómo es que venís juntos a clase? Barcelona: Octaedro.

MORELOCK, J. R.; LESTER, M. M.; KLOPFER, M. D.; JARDON, A. M.; MULLINS, R. D.; NICHOLAS, E. L.; ALFAYDI, A. S. (2017). «Power, perceptions, and relationships: a model of co-teaching in Higher Education». College Teaching, 65 (4), p. 182-191.

ROGOFF, B.; LAVE, J. (1984). «Everyday Cognition: Its Development in Social Context». Cambridge, Massachusetts (EUA): Harvard University Press.

SHARPE, R.; BEETHAN, H.; FREITAS, S. DE (2010). Rethinking Learning for a Digital Age: How Learners are Shaping Their Own Experiences. Nova York: Routledge.

Imatges

Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



Compartir la docència a la Universitat: afavorir estratègies de col·laboració del professorat que promoguin l’aprenentatge amb sentit dels estudiants.png



  • Universitat / Facultat
    Universitat de Barcelona (UB)
    Facultat de Belles Arts i Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona
  • Tipus
    Metodologies centrades en l’estudiantat
  • Equip de treball / Contacte

    Grup d’Innovació Docent Indaga-t http://www.ub.edu/indagat/

    Coordinador: Fernando Hernández y Hernández fdohernandez@ub.edu

  • Any
    2019