Creaflip: introducció de la classe inversa per al desenvolupament de la creativitat en els estudis de biomedicina



Els reptes que proposa el segle xxi són variats. Per a poder-los afrontar, és necessari formar els futurs professionals en algunes competències essencials, com són ara la creativitat i el pensament crític. En aquest estudi es proposa treballar aquestes competències a través del disseny de diverses activitats de classe inversa (flipped classroom en anglès), implementar-les i avaluar-ne l’efectivitat. L’experiència s’ha dut a terme en tres assignatures de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. El grau de satisfacció dels estudiants ha estat molt alt, i consideren que és una bona estratègia per a desenvolupar aquestes competències.

Desenvolupament

 

Introducció

 

Els canvis produïts en els últims anys en la societat contemporània han fomentat que el desenvolupament de la competència creativa i de pensament crític es transformi en un aspecte essencial en la formació dels futurs professionals. Alguns estudis demostren que la capacitat de crear i produir innovacions que tinguin valor es pot entrenar mitjançant diferents tipus d’activitats basades en la interacció, la indagació, la resolució de problemes complexos, la interdisciplinarietat i el treball en ambients oberts i flexibles.

Tot i que la creativitat sempre s’ha identificat com l’habilitat dels individus de generar noves idees, actualment es considera com un fenomen social i col·laboratiu que requereix uns processos d’interacció i que està influenciat per l’ambient i les característiques culturals (Plucker et al., 2004). D’altra banda, el pensament crític s’associa als processos d’anàlisi, síntesi i avaluació de diferents fonts d’informació basats en l’observació, el raonament i la reflexió. De fet, el pensament crític es considera una part essencial del pensament creatiu, i per això té sentit treballar-ho conjuntament. Així, doncs, el pensament crític té una finalitat analítica i avaluadora, i el pensament creatiu, una finalitat generadora (Papathanasiou et al., 2014).

Hi ha diversos estudis que exploren com els docents universitaris poden ensenyar a desenvolupar competències creatives i de pensament crític (Ma, 2006; Scott, 2004b; DeHann, 2009). S’ha vist que alguns mètodes d’aprenentatge actiu són més efectius en promoure aquestes competències que els mètodes d’ensenyament tradicional (Waldrop, 2015, Barrow, 2010). Un d’aquests mètodes és la classe inversa, que sorgeix de la redefinició del rol del professor en el procés d’ensenyament/aprenentatge i la flexibilització dels espais docents, aprofitant les múltiples possibilitats que ofereix la tecnologia de la comunicació i la interacció. En la classe inversa es proposa utilitzar mètodes híbrids, on la transmissió de coneixements es produeix mitjançant recursos virtuals, com vídeos o textos d’elaboració pròpia, i les classes presencials s’aprofiten per a poder fer activitats interactives, com la resolució de problemes, jocs de rol, debats o treballs col·laboratius per consolidar el coneixement.

Aquesta aproximació pedagògica es fonamenta amb la teoria del socioconstructivisme. Els estudiants adquireixen un paper actiu durant el procés d’aprenentatge, mentre que els formadors s’encarreguen de guiar les interaccions durant aquest procés, com les discussions a la classe o la resolució de problemes. Aquest model afavoreix que els estudiants dirigeixin el propi aprenentatge i desenvolupin competències com el pensament crític i la creativitat (Khanova, 2015).

Objectius

 

El projecte Creaflip pretén substituir una part de les classes magistrals per activitats de classe inversa que afavoreixin el desenvolupament de la creativitat i el pensament crític. Els objectius concrets són els següents:

  • Dissenyar, implementar i avaluar diferents activitats de classe inversa en tres assignatures dels graus de biologia humana i medicina (botànica, fisiologia vegetal i microbiologia).

  • Recollir informació sobre la satisfacció dels estudiants i el desenvolupament de les competències de creativitat i pensament crític.

Metodologia

 

Es van dissenyar sis activitats de classe inversa. El disseny de les activitats incloïa la preparació del material previ a la classe, el disseny de les activitats a l‘aula i l’avaluació posterior. Totes les activitats van ser dissenyades utilitzant diferents estratègies i tècniques d’aprenentatge col·laboratiu, com mostra la figura 1.

Per a avaluar els objectius del projecte, es van recollir dades a través d’observacions a l’aula i enquestes de satisfacció als estudiants.

Avaluació i resultats

 

Els resultats obtinguts mostren una gran satisfacció dels alumnes respecte a la metodologia de classe inversa (figura 2). La satisfacció global de les activitats és de 4,15 sobre 5. A través de l’anàlisi dels comentaris dels alumnes, també s’evidencia que aquests tenen la percepció que han desenvolupat la competència creativa i el pensament crític (figura 3).

Impacte / Sostenibilitat

 

Tot i que els resultats de l’experiència són molt satisfactoris, també s’han identificat alguns aspectes a millorar, com ara regular bé la càrrega de treball dels estudiants i ser més explícits en com seran avaluats d’aquestes competències. D’altra banda, també s’han allargat les sessions d’una hora a dues hores per a poder desenvolupar les activitats més a fons.

Pel que fa a la tasca del docent, aquest procés de canvi ha comportat molta dedicació, i el desenvolupament del materials ha estat possible gràcies al suport d’un projecte d’innovació docent finançat per la universitat mateixa, de manera que actualment s’estan explorant vies perquè el professorat pugui comptar amb un suport per a dur a terme aquest procés de transformació.

Línies futures / Noves oportunitats

 

Els resultats ens mostren que és una metodologia molt adient per a desenvolupar aquestes competències i afavorir l’aprenentatge dels estudiants. Per això s’està estudiant com ampliar aquests tipus d’activitats en els graus de biologia humana i medicina, d’una manera coordinada entre totes les assignatures, perquè la càrrega dels estudiants estigui ben equilibrada.  

Conclusió

 

El mètode de classe inversa permet treballar competències essencials en grups grans d’estudiants; per tant, és una bona alternativa a la classe magistral. De totes maneres, cal ajustar bé la càrrega de treball de dins i de fora de l’aula i tenir en compte que requereix molta dedicació per part del professorat.

Referències bibliogràfiques

Barrow, L. (2010). «Encouraging Creativity with Scientific Inquiry». Creative Education, 1, p. 1-6.

DeHaan, R. L. (2009). «Teaching Creativity and Inventive Problem Solving in Science». CBE-Life Sciences EducationLife Sciences.

Khanova, J.; Roth, M. T.; Rodgers, J. E.; Mclaughlin, J. E. (2015). «Student experiences across multiple flipped courses in a single curriculum». Medical Education, 49 (10), p. 1038-1048.

Ma, H. H. (2006). «A synthetic analysis of the effectiveness of single components and packages in creativity training programs». Creativity Research Journal, 18 (4), p. 435-446.

Papathanasiou, I. V.; Kleisiaris, C. F.; Fradelos, E. C.; Kakou, K.; Kourkouta, L. (2014). «Critical thinking: The development of an essential Skill for nursing students». Acta Informatica Medica, 22 (4), p. 283-286.

Plucker, J. A.; Beghetto, R. A.; Dow, G. T. (2004b). «Why Isn’t Creativty More Important to Eduactional Psychologists? Potentials, Pitfalls, and Future Directions in Creativity Research». Educational Psychologist, 39 (2), p. 83-96.

Scott, G.; Leritz, L. E.; Mumford, M. D. (2004b). «Types of creativity training: Approaches and their effectiveness». Journal of Creative Behavior, 38 (3), p. 149-179.

Waldrop, M. M. (2015). «The Science of Unethical To Teach». Nature, 523, p. 272-274.

Imatges

Figura 1. Activitats de classe inversa implementades a l’aula .png



Figura 2. Satisfacció dels alumnes amb la metodologia de classe inversa.png



Figura 3. Comentaris dels estudiants.png



Descarregues

  • Universitat / Facultat
    Universitat Pompeu Fabra (UPF)
  • Tipus
    Metodologies centrades en l’estudiantat
  • Equip de treball / Contacte

    Gemma Rodríguez Fabià, Raul Sánchez, Nora Pérez, Elisabeth Moyano, Mar Carrió

    Contacte: mar.carrio@upf.edu

  • Any
    2018