L’excel·lència en la formació de doctors a través de la professionalització de la supervisió doctoral



La reforma del doctorat ha posat de manifest la importància de la supervisió doctoral com un esforç col·lectiu entre supervisors, doctorands i institucions per afavorir que els doctors puguin esdevenir catalitzadors en la generació i transferència de l’R+D+I.

Hem desenvolupat un curs-taller adreçat a supervisors doctorals on parlem de les necessitats que exigeixen els nous rols que han de desenvolupar i les noves tasques que implica el procés de supervisió, treballant de forma col·laborativa entre supervisors de diferents disciplines i amb diferents graus d’experiència, fent possible la interacció entre parells i creant un fòrum de diàleg sobre la supervisió doctoral com a pràctica professional, fet que permet millorar l’eficiència dels resultats obtinguts durant l’etapa del doctorat.

El cas que ens ocupa inicia en el vídeo en el minut 2:40

Desenvolupament

 

 

Introducció

Des de la seva creació, el doctorat ha estat el títol de més alt nivell de formació reglada que una universitat pot atorgar. El procés de Bolonya, que va implicar l’estructuració de l’espai d’educació superior a Europa, es materialitza també en el doctorat, mitjançant els principis de Salzburg, que erigeixen la supervisió doctoral com a un punt crucial, entesa com un esforç col·lectiu i col·legiat entre el supervisor, el doctorand, l’escola de doctorat i la universitat, i estableixen la responsabilitat de la institució en proporcionar el desenvolupament professional als supervisors i constituir una cultura comuna de recerca compartida en l’àmbit institucional.

El canvi de paradigma de l’actual model productiu assenyala els doctors com als actors principals en la generació, transferència i adequació de l’R+D+I, ja que són els connectors entre les institucions implicades en la innovació i la recerca i la societat del benestar, per a liderar el transvasament del coneixement. El reconeixement social de les capacitats adquirides durant el doctorat, la necessitat d’incrementar substancialment el nombre de persones amb competències en recerca i innovació i l’impuls perquè tinguin influència i ocupabilitat tant a dins com a fora dels àmbits acadèmics són alguns dels principals reptes per a la universitat, tant a escala nacional com internacional.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) no ha estat aliena a aquesta evolució i ha desenvolupat tot un procés de professionalització de la supervisió del doctorat, pioner a Espanya, que l’ha convertit en un referent d’àmbit internacional.

Objectius

Un supervisor de tesi professional no solament exerceix el rol d’expert, sinó també els de mentor, entrenador, gestor, avaluador i, a vegades, cap directe al mateix temps. Això crea la necessitat de professionalitzar la tasca de la supervisió doctoral i el desenvolupament d’un seguit d’habilitats de supervisió, com ara seleccionar doctorands, establir-hi relacions de treball, guiar-los en el seu projecte de recerca, donar-los suport en el seu desenvolupament personal i professional per a millorar la seva ocupabilitat, abonar-los en el mateix procés de finalització i defensa de la tesi doctoral, ser capaços d’avaluar la feina dels doctorands, promoure la divulgació del coneixement generat en la tesi i entendre i assumir la seva part de responsabilitat dins la cultura de recerca de la seva institució, entre d’altres.

En resposta a aquestes necessitats, hem dissenyat un curs amb els següents continguts:

- Introducció a les bones pràctiques en la supervisió. Mirada general a l’actual context internacional de la professionalització de la supervisió doctoral; repàs de la seva evolució històrica, del concepte de supervisor; necessitat de produir tesis doctorals d’alta qualitat, i saber què implica la professionalització de la supervisió doctoral.

- Supervisió, tasca multidimensional. Anàlisi de les principals funcions dels supervisors en els àmbits d’orientació i de suport acadèmic i professional, així com seguiment d’aquestes tasques.

- Del candidat «ideal» al candidat «real». Identificació de les principals característiques desitjables en el perfil dels candidats ideals a doctorand i disseny d’eines per a pal·liar els desajustos competencials dels doctorands, i ajut al desenvolupament de la seva futura carrera professional.

- Supervisió, una qüestió d’estil. Descripció de les característiques i dels rols d’un supervisor efectiu, així com de la importància d’una bona relació entre supervisor i doctorand. Es fa èmfasi en la clarificació d’expectatives per part d’ambdós i en la diversitat d’estils que poden facilitar una supervisió efectiva.

- Problemes en la supervisió: símptomes, diagnosi i tractament. Identificació anticipada de possibles fonts de problemes i conflictes que poden sorgir al llarg del cicle de vida de la tesi doctoral, oferint eines que ajudin a resoldre’ls.

Aquest curs es complementa amb una descripció dels nous procediments administratius i d’avaluació compresos en les diferents fases del doctorat i que involucren els supervisors.

Metodologia

Hem dissenyat un curs que s’imparteix en dos dies consecutius, en sessions formatives de 8 hores diàries en un aula modular.

L’objectiu que ens hem plantejat és que hi hagi un abans i un després en la concepció i conscienciació del rol del supervisor. Per a aconseguir-ho, no tan sols es fa èmfasi en els continguts conceptuals, sinó, sobretot, en un procés basat en l’experiència.

Cada mòdul s’inicia amb una presentació curta dels principals conceptes que es volen tractar, seguida d’exercicis interactius que executen els supervisors en grup.

L’objectiu de l’ús d’aquesta metodologia és que, treballant de manera col·laborativa entre supervisors de diferents disciplines i amb diferents graus d’experiència, creïn les seves pròpies eines que els facilitin i sistematitzin el procés de supervisió. La presència és, per tant, imprescindible en el desenvolupament d’aquest curs, i té el valor afegit de fer possible la interacció entre parells i crear un fòrum de diàleg sobre la supervisió doctoral com a pràctica professional. Aquesta diversitat entre participants és enriquidora, perquè revela que, malgrat que la manera de treballar durant l’etapa doctoral en les diferents àrees de coneixement sigui molt diferent, els principals reptes i problemes són comuns en totes. Per tant, aquest curs aporta un espai de trobada i suport que moltes vegades veu continuïtat més enllà de la duració del taller.

L’objectiu del curs no és donar receptes generals i màgiques per a esdevenir un bon supervisor, sinó que el que cerca és que els participants siguin capaços de crear les seves pròpies eines que els permetin fer un seguiment sistematitzat del procés de supervisió, a mesura que les necessitin, refinades i adaptades a cada moment a les seves necessitats particulars en un procés continuat d’evolució.

El curs s’imparteix en català, castellà o anglès, segons el perfil dels participants en cada edició.

Avaluació i resultats

El nombre de matriculats en aquests cursos és limitat a 20 participants, fet imposat per la desitjada possibilitat d’interacció i de realització de tasques grupals. Fins ara s’han desenvolupat dos cursos d’aquests a la URV (anys acadèmics 2015-2016 i 2016-2017). Externament, el curs s’ha impartit a la Universitat del Valle (Colòmbia) i a la Universitat Autònoma de Tamaulipas (Mèxic), al programa de doctorat d’empresa de la Universitat de Barcelona i a les universitats de Vic i La Laguna (Tenerife).

Entre els resultats obtinguts en aquests cursos en termes de continguts, destaca la reflexió i posada en comú de temes generals sobre la supervisió doctoral i el desenvolupament d’eines pròpies que permeten la sistematització del procés.

Les enquestes fetes entre els participants mostren uns resultats clarament excel·lents, amb comentaris molt positius.

Impacte / Sostenibilitat

Tot i la seva curta vida, aquest projecte ha despertat interès, tant a escala nacional com internacional. L’Asociación Universitaria Iberoamericana de Postgrado (AUIP) identifica aquest curs com un projecte estratègic per a la difusió de la professionalització de la supervisió doctoral a l’Amèrica Llatina. La visibilitat del projecte també ha estat notòria per un seguit d’intervencions invitades en diversos fòrums universitaris que posen el punt de mira en la qualitat dels estudis doctorals: 9th EUA-CDE Workshop, d’European University Association - Council for Doctoral Education a Delft (Holanda, gener del 2016); reunió anual del grup Santander d’Universitats (S-Group) a Trondheim (Noruega, desembre del 2016); Fòrum Vives, organitzat per la Xarxa Joan Lluis Vives (Palma de Mallorca, gener del 2017), i 4th Arab-Euro Conference on Higher Education a Rabat (el Marroc, abril del 2017).

També, i coincidint amb la reunió anual de l’EUA-CDE que es va celebrar a Tarragona el juny del 2016, vam organitzar el primer Tarragona Think Tank on PhD Supervisory Training:

Challenges and Good Practices, amb alguns dels principals experts en formació de supervisors de doctorat d’Europa.

Tota aquesta visualització internacional ha estat reconeguda per la URV i s’ha inclòs en la publicació de La internacionalització, cosa de tots, que recull les bones pràctiques en internacionalització dutes a terme pels diferents col·lectius de la URV.

Línies futures / Noves oportunitats

La professionalització de la supervisió del doctorat també ajuda a millorar l’eficiència dels resultats obtinguts durant l’etapa del doctorat, incloent-hi publicacions i competències curriculars. Com a part d’aquest procés, a la URV ja estem treballant en accions de formació adreçades als doctorands, amb una atenció especial en el desenvolupament de la seva carrera professional des del mateix moment de l’inici de l’etapa doctoral. Això comporta també una implicació directa del supervisor en el procés de planificació de la carrera professional personalitzada per a cadascun dels doctorands. A través d’una anàlisi de les competències inicials que ja mostra el doctorand i de les opcions ocupacionals per a un doctor, el binomi supervisor-doctorand s’implica en el disseny d’un pla d’adquisició i millora d’aquestes competències amb l’objectiu d’incrementar les possibilitats d’ocupació dels doctorands més enllà de l’àmbit purament acadèmic.

Conclusió

En definitiva, tant els plantejaments conceptuals com la praxi aplicada en el curs de professionalització de la supervisió doctoral, acosten els supervisors de doctorat als estàndards i les recomanacions marcats en els estudis fonamentals sobre aquesta temàtica.

 

Referències bibliogràfiques

BRENTEL, H. (2016). «Engaging and training supervisors: concepts and experiences from the trainer’s perspective». 9th EUA-CDE Workshop: Doctoral Supervision, practices and responsibilities. Delft, gener 2016.

EUA-CDE (2010). «Salzburg II Recommendations: European universities’ achievements since 2005 in implementing the Salzburg principles». EUA-CDE, Bèlgica.

HALSE, C.; MALFROY, J. (2010). «Retheorizing doctoral supervision as professional work». Studies in Higher Education, vol. 35, núm. 1, p. 79-92.

VITAE (2010). «Introducing the Researcher Development Framework». Careers Research and Advisory Centre (CRAC) Limited, Research Councils. Regne Unit.

Imatges

Imatge 1



Imatge 2



  • Universitat / Facultat
    Universitat Rovira i Virgili (URV)
    Escola de Postgrau i Doctorat
  • Tipus
    Metodologies centrades en l’estudiantat
  • Equip de treball / Contacte

    Dr. Joan Josep Carvajal, Dra. María Ercilia García, Dra. Mar Reguero i Dra. Mireia Valverde

    Contacte: Dr. Joan Josep Carvajal, joanjosep.carvajal@urv.cat

     

  • Any
    2017