Taller col·laboratiu per acostar els estudiants de l'àmbit de l´enginyeria civil i ambiental a problemàtiques reals



L’objectiu és acostar l’estudiantat a problemes reals de l’enginyeria civil, a proposta d’agents del territori, per fomentar les competències del treball en equip, la sostenibilitat i el compromís social. Per això, s’ha dissenyat un taller basat en l’aprenentatge actiu i cooperatiu, en què un equip multidisciplinar acompanya els estudiants per trobar solucions a les qüestions plantejades des del territori. El curs anterior es va fer a Empuriabrava i enguany s’ha portat a terme al Vendrell, amb una valoració positiva per part de tots els estudiants.

Desenvolupament

 

Introducció

 

L’enginyer/a de l’àmbit de l’enginyeria civil i ambiental desenvolupa una pràctica professional lligada a la construcció de noves infraestructures, projectes que desencadenen una sèrie d’impactes socioeconòmics i territorials, tant positius com negatius. Davant d’una realitat social amb un gran nombre de conflictes vinculats a aquest tipus de projectes (Castañeda i Jordi, 2014), es fa palesa la necessitat de formar enginyers/es sensibles a les qüestions ambientals i socials.

Cal fomentar també les competències de l’enginyer/a per treballar amb altres tècnics/ques, de forma interdisciplinar, i millorar la seva capacitat de comunicar i explicar les complexitats de les obres que du a terme. Una de les responsabilitats ineludibles del/la docent és, precisament, la de dotar l´estudiantat de capacitat d’anàlisi i visió critica en el procés d’intervenció territorial.

Objectius

 

Aquest és el principal objectiu de la iniciativa docent que es presenta, que pretén acostar l’estudiantat a problemes reals de l’enginyeria civil i fomentar les competències del treball en equip, la sostenibilitat i el compromís social, a través de l’aprenentatge actiu i cooperatiu. Així, es busca contribuir a formar professionals sensibles a una realitat urbana complexa i atents a les necessitats que provenen de la societat i als impactes i conflictes que els seus projectes poden generar. 

Els objectius d’aprenentatge comporten integrar i aplicar els coneixements adquirits durant el Grau d’Enginyeria Civil i fer-los públics en un context real. Per a aquesta finalitat, s’ha dissenyat un taller col·laboratiu per proposar solucions a demandes concretes d’agents del territori. Així, s’ofereix a l´estudiantat una oportunitat única d’entrar en contacte amb problemàtiques reals abans de graduar-se i sortir al món professional.

Metodologia

 

En aquest procés, els valors de la sostenibilitat i l’equitat social son qüestions de gran complexitat i transcendència que s’han de tractar, i que tal com apunten els preceptes de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS d’ara endavant) són imprescindibles per formar professionals competents i capaços de construir un futur millor (Sterling 2012, Tilbury 2011).

El procés d’aprenentatge dissenyat s’emmarca en les metodologies actives i participatives, fomenta la col·laboració i facilita a l’estudiantat que entri en contacte amb múltiples disciplines i agents per generar respostes creatives als problemes plantejats (QAA, 2014). L’enfocament d’aquesta iniciativa vol simular situacions de la vida real per acostar l´estudiantat a problemes reals, ja que això incrementa el seu interès (Finelli, 2001).

Metodològicament, l’aprenentatge es basa en l’estudi d´un cas real que cal desenvolupar en grups i en el qual s’apliquen qüestions teòriques estudiades per analitzar i resoldre problemàtiques relatives a l’enginyeria civil. Tanmateix, l’activitat també rep la influència de l’aprenentatge per servei, ja que se submergeix l’estudiantat en una situació complexa i veraç, en la qual els propis agents socials li demanaran que proposi solucions.

Aquesta iniciativa no forma part del pla d’estudis, sinó que es tracta d’una activitat docent complementària que atorga 3 ECTS als estudiants que hi participin.

La iniciativa consta de diverses etapes i activitats:

  • Diagnosi i organització: S’inicia amb una visita tècnica en la qual els estudiants coneixen de primera mà els problemes que cal tractar (Figura 1). Posteriorment, en una sessió a l’aula, es posen en comú els problemes i les necessitats observades. Els/les estudiants s’organitzen per crear una infraestructura per compartir tota la informació disponible (plànols, documentació, fotografies, etc.), i s’identifiquen mancances i necessitats de per procedir amb l’elaboració de propostes. Es busquen persones expertes i professorat de l’entorn de l’Escola de Camins, a qui es convidarà a la sessió següent. Es prioritzen problemàtiques i es creen grups de treball. La finalitat principal d’aquesta etapa és convertir l’estudiantat en un subjecte observador i actiu, que sigui capaç de fer una diagnosi com més completa millor de les situacions a resoldre.

  • Elaboració de propostes: Consta de dues sessions presencials i de treball autònom. Els equips comencen a elaborar propostes, si cal fan consultes a professors, i en la primera sessió presencial posen en comú les primeres idees i les contrasten amb el professorat convidat.

En la segona sessió presencial, s’acaben de tancar les propostes i s’organitza la presentació de retorn al municipi.

  • Retorn: Es fa una sessió de retorn a la seu d’un agent (entitat social, Ajuntament, etc.), a la qual es convida altres agents del territori. És important perquè es fa visible la feina feta i es posa en valor l’esforç dels/les estudiants.

  • Avaluació i feedback: D’una banda, tant els tècnics/ques municipals com el professorat implicat donen el retorn qualitatiu a la feina feta pels estudiants, i d’altra banda, es distribueix un qüestionari de satisfacció a estudiants i tècnics per recollir quina valoració personal fan de la iniciativa.

Durant el curs 2016-2017, l’experiència es va portar a terme en el context de la Costa Brava, en concret a la Marina d’Empuriabrava. A proposta de la Comunitat d’Usuaris d’aquesta marina, es va convidar un grup d’estudiants a fer una diagnosi dels problemes que presenta, quan es complien 50 anys de la seva construcció.

Durant el curs 2017-2018, l’escenari ha estat el Vendrell, on les problemàtiques urbanístiques, de gestió d’aigües pluvials, de mobilitat i de protecció d’espais litorals sense urbanitzar han centrat l’interès. En aquest cas, l’Ajuntament, de la mà de 8 tècnics, va acompanyar 15 estudiants, va proposar problemes i va comentar les idees sorgides.

Avaluació i resultats

 

Els resultats esperats tenen diferents dimensions: una de més tècnica, fruit d’aplicar coneixements teòrics obtinguts durant els estudis en situacions reals, i una de més social, que comporta adquirir competències transversals com el treball en equip, la sostenibilitat i el compromís social.

L’avaluació es fa a partir de l’assistència a les activitats presencials i la valoració dels informes i les propostes presentades pels diferents grups.

En l’edició d’enguany, el darrer dia del taller es va fer una enquesta de satisfacció curta i directa. Com s’observa a la Figura 4, les valoracions obtingudes són altes en general, amb una nota global de 8,6. Destaquen a l’alça el suport de les professores i el contacte amb el món local. L’aspecte menys valorat són les sessions a l’aula, amb un 7,7, cosa que mostra la necessitat d´aquest tipus d´iniciatives.

La Taula 1 recull els comentaris positius i els suggeriments de millora que l’estudiantat ha considerat sobre el taller del Vendrell. Com es pot observar, els aspectes positius predominants són l’apropament al món local, així com la recerca de solucions i l’assessorament de professionals de l’àmbit.

També, per rebre el feedback dels tècnics/ques municipals, se’ls va demanar que indiquessin allò que més els havia agradat i suggeriments de millora. En general, es valoren molt positivament «la interacció amb els estudiants» i el fet «d’explorar maneres de fer i veure les coses alliberades de la realitat», i al mateix temps es proposa que s’exporti la iniciativa a assignatures més troncals.

De cara a properes edicions, s’han d’introduir millores pel que fa a l’avaluació individual de la feina feta i de les competències transversals assolides, la planificació del temps i el seu encaix en el calendari acadèmic.

Impacte / Sostenibilitat

 

Donat el baix cost de la iniciativa, de moment té la sostenibilitat garantida, ja que l’Escola de Camins hi dona suport. Tanmateix, la necessitat de canviar de municipi cada any esdevé un repte, però també una oportunitat, per teixir aliances amb nous agents del territori. 

Línies futures / Noves oportunitats

 

El futur passa per traslladar la iniciativa al pla d’estudis, per afermar-la i donar-li estabilitat i més impacte.

Conclusió

 

La iniciativa conjuga estudiants i agents com a co-productors de coneixement per millorar l’entorn construït i oferir solucions holístiques als reptes de la societat. El fet de partir d’una demanda real de la societat els motiva i estimula. A més, treballar de forma multidisciplinar i cooperativa promou uns valors necessaris en el món professional. És tracta, per tant, de submergir l’estudiant en una situació complexa i veraç, en la qual els propis agents socials li demanaran que proposin solucions.

La reflexió crítica sobre els valors i els supòsits, en alguns casos, pot donar lloc al que es coneix com aprenentatge transformador, necessari per tractar problemes complexos i conflictes de valors propis de la nostra societat. A més, la divulgació d’aquest tipus d’iniciatives contribueix a posar en relleu el paper de l’enginyer/a civil i l’enginyer/a d’obres públiques en la nostra societat, en una època en què, per raons contextuals de crisi econòmica i de canvi social, la seva imatge s’ha vist afectada.

Aquestes metodologies, les participatives i vinculades a l’aprenentatge per servei, encara no estan prou esteses en el món universitari, malgrat el reconeixement per part de l’EEES i de l’EDS. Conscients d’altra banda que l’aprenentatge per servei requereix una implicació institucional, i que això pot representar una debilitat d’aquest iniciativa, estem convençudes que val la pena fer l’esforç per integrar aquests marcs pedagògics, ja que desperten la consciència ambiental i la responsabilitat social entre els participants.

Referències bibliogràfiques

 

Castañeda, M. i Jordi, M. 2014. Debates y Conflictos Territoriales: el caso de Catalunya. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales. XLVI (189), p. 307-316

Finelli, C. J., Klinger, A., & Budny, D. D. 2001. Strategies for Improving the Classroom Environment.

Quality Assurance Agency for Higher Education (QAA) 2014. http://www.qaa.ac.uk/en/Publications/Documents/Education-sustainable development-Guidance-June-14.pdf (consultada el 24 d’abril del 2017)

Sterling, S. 2012. The Future Fit Framework: An Introductory Guide to Teaching and Learning for Sustainability in HE http://www.heacademy.ac.uk/assets/documents/esd/

Tilbury, D. 2011. Education for Sustainable Development: An Expert Review of Processes and Learning. UNESCO: Paris, France.

 

Imatges

FIGURA 1. Visita tècnica amb els estudiants a Empuriabrava..png



FIGURA 2. Nota de premsa de la presentació dels estudiants a la taula rodona “Empuriabrava, dia 1 dels propers 50 anys”..png



FIGURA 3. Sessió de retorn al Vendrell amb tècnics municipals..png



FIGURA 4. Valoracions dels estudiants sobre les activitats realitzades en el taller del Vendrell..png



TAULA 1. Aspectes positius i suggeriments de millora proposats pels estudiants..png



  • Universitat / Facultat
    Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
    Departament de Enginyeria Civil i Ambiental. Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins Canals i Ports de Barcelona (ETSECCP).
  • Tipus
    Metodologies centrades en l’estudiantat
  • Equip de treball / Contacte

    Professores de l’ETSECCP/UPC. C/Jordi Girona, 1-3, 08034 Barcelona

    Roca Bosch, Elisabet - elisabet.roca@upc.edu

    Villares Junyent, Míriam - miriam.villares@upc.edu

    Oller Ibars, Eva - eva.oller@upc.edu

  • Any
    2018