Atles d’anatomia seccional en el gos



En els últims temps han sorgit noves necessitats formatives en l’àmbit de l’anatomia veterinària. El nostre objectiu ha estat crear un atles d’anatomia seccional en el gos que suposi un complement en el procés educatiu de l’estudiant i un instrument de formació continuada per al veterinari clínic.

Es van practicar seccions seriades en cadàvers de gossos seguint els plànols anatòmics i es va elaborar un banc d’imatges, incloent-hi ampliacions de les àrees amb un especial interès anatòmic. Les imatges es van editar i seqüenciar de manera organitzada, i es van vincular a una pàgina web. L’atles, amb el títol Atlas de anatomía seccional en el perro, s’ha publicat a la plataforma de recursos Veterinària Virtual i al Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i està disponible en línia amb accés lliure.

El cas que ens ocupa inicia en el vídeo en el minut 2:55

Desenvolupament

 

 

Introducció

El nou pla d’estudis del grau en veterinària, vigent des del curs 2010-2011, ha suposat una reducció del temps presencial destinat a l’ensenyament a les aules, que ha afectat especialment matèries bàsiques com la morfologia veterinària.

En el cas de la morfologia destaquen, a més, una sèrie de problemes que afecten específicament l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquesta matèria, com ara la reducció dràstica de la disponibilitat de cadàvers animals per a ús docent i la conseqüent dificultat per a accedir a peces anatòmiques reals. El treball invertit a mantenir en bones condicions la col·lecció de peces utilitzades en les activitats docents és important, i el progressiu deteriorament inherent

a la utilització freqüent del material d’origen animal té difícil solució. També cal tenir en compte la limitació espaciotemporal de les activitats que es duent a terme a la Sala de Dissecció, ja que per motius d’organització no es pot disposar de les peces anatòmiques a cada moment i en espais que no estiguin convenientment condicionats.

Alhora que ens trobem davant aquests problemes, veiem que en els últims temps adquireix una especial rellevància l’estudi de les seccions anatòmiques de l’organisme, allò que es coneix com a anatomia seccional, que persegueix dos objectius bàsics. D’una banda, facilita la comprensió de l’organització estructural del cos animal en proporcionar una representació visual de la posició, la mida, la forma i les relacions de les estructures; d’altra banda, el coneixement de l’anatomia seccional proporciona una base per a la comprensió de les imatges basades en els plànols anatòmics obtingudes mitjançant les diverses tecnologies actuals de diagnòstic per la imatge (radiologia, ressonància magnètica nuclear, tomografia computada, ecografia), que són tan importants en l’activitat habitual del clínic veterinari professional. En conseqüència, els nous requeriments formatius poden fer-se extensius als professionals cirurgians, radiòlegs i clínics veterinaris en general.

De la descripció de la situació actual es desprenen diverses circumstàncies. Actualment hi ha menys temps disponible per a la formació presencial, alhora que el procés educatiu està basat en un model massa centrat en el professor, i al mateix temps sorgeixen noves necessitats formatives, com és el cas de l’interès creixent per l’anatomia seccional. També és evident que les activitats formatives a la Sala de Dissecció presenten unes limitacions: l’accés a la Sala no pot ser permanent, i el manteniment de la col·lecció de preparacions anatòmiques té un cost elevat de material i de personal especialitzat, a més que no és fàcil reposar peces deteriorades per la dificultat d’aconseguir cadàvers.

Objectius

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden jugar un paper important en la renovació de les metodologies docents, especialment en matèries com la morfologia, en què la iconografia és bàsica. Les TIC permeten desenvolupar materials educatius rics en imatges, els quals, col·locats en xarxa, faciliten l’accés i suposen un baix cost econòmic per a l’estudiant. Aquests recursos es poden convertir en un complement asíncron del procés educatiu, a més de facilitar l’aprenentatge no presencial i autònom de l’alumne i permetre la introducció d’activitats d’avaluació continuada. Els objectius proposats són els següents:

Elaborar material educatiu en suport digital que serveixi per a complementar la formació dels estudiants en la matèria morfologia veterinària. En concret, es publicarà un atles d’anatomia seccional en el gos, perquè aquesta és l’espècie utilitzada com a model animal en les nostres pràctiques i també pel seu interès clínic. L’atles es publicarà en línia amb accés lliure.

Utilitzar el material a la docència i l’aprenentatge de la morfologia veterinària i implementar estratègies d’avaluació continuada.

Reduir la dependència de l’ensenyament presencial.

Metodologia

Preparació i selecció dels continguts per a l’atles. Cap animal no ha estat sacrificat per a l’obtenció d’imatges per a l’atles; no ha calgut l’autorització de la Comissió d’Ètica en l’Experimentació Animal i Humana de la UAB. Fixació i congelació dels cadàvers. Secció del cos mitjançant una serra circular, seguint els plànols anatòmics transversals, sagitals i dorsals, a les diferents regions corporals (cap, coll, tronc i membres toràcic i pelvià). Neteja i posada a punt de les seccions.

Elaboració de l’arxiu fotogràfic digital. Obtenció d’imatges completes de les seccions i imatges ampliades de les zones d’especial interès. Seqüenciació organitzada de les imatges i posada a punt dels textos de caràcter explicatiu i d’identificació que acompanyen cadascuna de les imatges.

Organització dels continguts emprant un llenguatge hipertextual que permet combinar els textos amb les imatges en una pàgina web.

Edició de la pàgina web, que inclou el text i unes 350 imatges representatives de l’anatomia seccional del gos, que s’han vinculat al document com a fitxers PDF. L’atles s’ha desenvolupat sense comptar amb unes competències informàtiques especialitzades i utilitzant recursos informàtics (PowerPoint, Adobe Acrobat, FrontPage) sense cost econòmic, dels quals la UAB disposa, o ha disposat, de llicència de campus.

Publicació de l’atles a la plataforma de recursos Veterinària Virtual de la Facultat de Veterinària de la UAB i al DDD de la UAB.

Avaluació i resultats

Publicació del material al centre de recursos Veterinària Virtual (http://veterinariavirtual.uab.es/anatomia/anatseccional/primera.html) i al DDD de la UAB. (https://ddd.uab.cat/search?f=series&p=Atlas%20de%20anatom%C3%ADa%20seccional%20e n%20el%20perro&sc=1&ln=ca) i disponibilitat en línia des del juny del 2017; la versió completa de la web estarà disponible a partir de l’octubre del 2017. Aplicació del recurs educatiu en les assignatures de la matèria morfologia del grau en veterinària de la UAB i utilització del mateix per part dels estudiants.

Es durà a terme el seguiment de la utilització que fan els alumnes de l’atles per mitjà de les reunions semestrals d’avaluació i de les enquestes de valoració de les assignatures. L’atles forma part de la col·lecció de materials formatius de la nostra unitat docent, que fins ara han estat molt ben valorats pels estudiants.

Presentació del material docent elaborat en un congrés de docència veterinària d’àmbit estatal (IV Congrés VetDoc, juliol del 2017, Universitat de Lleó).

Impacte / Sostenibilitat

La publicació en línia i en accés obert de l’atles d’anatomia seccional en el gos posa a la disposició dels estudiants i dels clínics veterinaris un repositori d’imatges seqüenciades i comentades sense limitacions d’espai ni de temps. Actualment les nostres webs amb continguts didàctics en l’àmbit de la morfologia veterinària arriben a 5.000-6.000 visites mensuals, procedents no tan sols d’estudiants de la Facultat de Veterinària de la UAB, sinó, sobretot, d’estudiants de facultats de Veterinària de la resta d’Espanya i de països d’Hispanoamèrica. Creiem que les xifres indicades ajuden a augmentar la visibilitat de la UAB fora de Catalunya.

L’experiència del grup de treball garanteix autosuficiència en l’edició de documents i facilitat per a l’actualització eventual de la web i l’ampliació dels seus continguts.

Línies futures / Noves oportunitats

El document és de fàcil actualització, i hi ha la possibilitat de complementar-lo amb imatges correlacionades, obtingudes per termografia computada i ressonància magnètica nuclear.

En el futur, plantegem d’ampliar a mig termini els documents digitals i de publicar noves webs de caràcter educatiu relacionades amb l’anatomia veterinària i dedicades a diversos aparells orgànics.

Conclusió

L’atles digital d’anatomia seccional conforma un material didàctic útil, d’estructura versàtil i baix cost econòmic. L’accés a l’atles des de qualsevol ordinador en línia permet afrontar les limitacions espaciotemporals de l’educació presencial, així com enfrontar-se a diversos problemes actuals de l’ensenyament i aprenentatge de l’anatomia veterinària.

 

Referències bibliogràfiques

LÓPEZ-PLANA, C.; MAYOR, P. (2017). Atlas de anatomía seccional en el perro. Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperat de http://veterinariavirtual.uab.es/anatomia/anatseccional/primera.html.

LÓPEZ-PLANA, C.; MAYOR, P. (2017). «Anatomía seccional en el perro: Atlas en línea». Revista de Docencia Veterinaria, vol. 2, núm. 2, p. 19-20. Recuperat de http://vetdoc.es/index.php?journal=vetdoc&page=article&op=view&path%5B%5D=131&path %5B%5D=119.

LÓPEZ-PLANA, C.; LÓPEZ-BÉJAR, M.; MAYOR-APARICIO, P.; GARCÍA-ISPIERTO, I. (2009). «Elaboración de recursos docentes en línea para la enseñanza y aprendizaje de la anatomía veterinaria». En M. Martínez i E. Añaños (ed.), Hacia el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Experiencias docentes innovadoras de la UAB en ciencias experimentales y tecnológicas y en ciencias de la salud (p.147-157). Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

BÖTCHER, P.; MAIERL, J.; SCHIEMANN, T.; GLASSER, C.; WELLER, R.; HOEHNE, K.H.; REISER, M.; LIEBICH, H. G. (1999). «The visible animal project: A three-dimensional, digital database for high quality three-dimensional reconstructions». Veterinary Radiology & Ultrasound, núm. 40, p. 611-616.

Imatges

Imatge 1



Imatge 2



Imatge 3



  • Universitat / Facultat
    Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
    Facultat de Veterinària
  • Tipus
    Eines i aplicacions
  • Equip de treball / Contacte

    Pedro Mayor Aparicio i Carlos López Plana (carlos.lopez@uab.cat

    Més info: Veterinaria Virtual

  • Any
    2017