Edublocs



Iniciat el curs 2017-2018, el projecte potencia l’aprenentatge autònom mitjançant la implementació d’itineraris individualitzats. Els professors de diferents grups d’una mateixa assignatura s’organitzen per oferir activitats –amb la col·laboració d’agents externs–, que els alumnes poden escollir per generar el propi camí d’aprenentatge. El projecte inclou una prova diagnòstica inicial, un mecanisme de coordinació d’avaluacions amb LiveCode, el seguiment de l’alumne en relació amb la percepció del seu treball, així com indicadors de la capacitat d’autoregulació d’aprenentatge. Els alumnes desenvolupen els propis entorns personals d’aprenentatge sobre la plataforma Symbaloo. La gestió de les qualificacions es porta a cap mitjançant registres a Ethereum (tecnologia de cadena de Blockchain).

Desenvolupament

Introducció

El punt de partida són les diferències competencials amb què arriben els estudiants i l’amplitud de continguts específics (tecnologies), que obliguen a seleccionar i a incorporar canvis any rere any.

Pel que fa al context, es tracta d’una assignatura amb diversos grups, que és impartida en equip per tres professors.

Objectius

L’objectiu del projecte és molt concret:

Potenciar l’aprenentatge autònom dels estudiants mitjançant una oferta formativa coordinada, que inclou activitats generades per l’equip docent, per altres professors de la Universitat de Barcelona, així com per col·laboradors externs. Els estudiants podran escollir les activitats que volen fer i construir així el propi itinerari d’aprenentatge.

Això comporta incidir directament en aquests dos resultats que cal aconseguir:

- Millora en les competències específiques de l’assignatura «Usos, possibilitats i límits de les tecnologies de la informació i la comunicació en educació social» (referides a la competència digital).

- Millora en una competència transversal: SRL (autoregulació de l'aprenentatge).

Metodologia  

L'assignatura «Usos, possibilitats i límits de les tecnologies de la informació i la comunicació en educació social» inclou un ampli ventall de continguts que canvien amb el temps. Les competències (competència digital, autoregulació de l’aprenentatge) i l'aplicació a l’educació social tenen un paper molt més important que no pas les tecnologies específiques. Això permet treballar amb continguts variables en funció del grau de competència digital de l’alumne i de la seva capacitat d’autoregular l’aprenentatge.

Es preparen activitats en cinc formats: seminari, taller pràctic, conferència, simpòsium i publicació acadèmica (capítol de llibre). Bàsicament, l’alumne ha d’escollir les activitats que farà, negociar-les amb el tutor i desenvolupar-les amb els formadors responsables de cada activitat.

El professors dels grups actuen com a tutors: orienten l’alumne i són els responsables d’avaluar l’assignatura. Els mateixos professors, o d’altres, actuen en cada activitat com a «instructors»: són els responsables de l’activitat.

Les primeres dues setmanes es dediquen a organitzar l’assignatura, amb sessions informatives, aplicació de la DT (prova diagnòstica) i negociació dels itineraris individuals.

La prova diagnòstica avalua, mitjançant diferents indicadors, la capacitat i la necessitat de l’alumne en relació amb les activitats ofertes. També fa una estimació del seu grau d’autoregulació de l’aprenentatge; serveix tant per a avaluar la millora competencial com per a suggerir activitats adequades al nivell detectat.

L’alumne respon la DT i rep un correu on se li recomana fer o no fer algunes activitats.

Posteriorment, l’alumne decideix el seu itinerari d’activitats en base als resultats de la prova, al calendari de l’oferta d’activitats, a la descripció de les activitats, a les seves necessitats i als seus interessos i capacitats, tal com ho interpreta ell mateix.

L’estudiant envia al tutor la proposta d’itinerari, que li és confirmada o negociada per a establir així l’itinerari definitiu; ara bé, durant el semestre, l’alumne pot negociar canvis d’itinerari amb el tutor.

A partir d'aquest moment, l’estudiant comença a treballar. La dimensió social de l’aprenentatge està plasmada en la necessitat d’un treball col·laboratiu en algunes activitats i en el treball en xarxa per part dels alumnes.

Els «instructors» i els tutors fan servir una aplicació desenvolupada especialment (TEA) que permet coordinar la valoració de les activitats, gestionar la comunicació, semiautomatitzar processos, generar missatges i incorporar analítiques. Aquesta aplicació genera els informes d’avaluació personals de cada activitat, que envia per correu electrònic a l’alumne.

Les activitats, o objectes d’aprenentatge (OA), estan adaptades a un entorn mixt: cada activitat pot comprendre sessions presencials, virtuals sincròniques, virtuals asincròniques, activitats dirigides, activitats autoregulades, etc.

El programari de programació Edublocs Grade Book (EGB) permet integrar l’ús de registres en cadena de bocs (plataforma Ethereum) amb les altres eines utilitzades, principalment amb TEA.

Edublocs Grade Book és un llibre d’especificacions del programari plataforma que ens permet integrar-la amb TEA.

Tots els materials de l’assignatura són públics, i tots els treballs dels alumnes es publiquen al web. Es pretén potenciar la transparència de l’acció educativa i desenvolupar la competència digital de l’alumne en aspectes com el respecte a la privacitat, l’ètica de les comunicacions a la xarxa o el desenvolupament de la identitat digital.

Totes les activitats inclouen algun tipus de producte que, una vegada publicat, s’envia per mitjà d’un formulari en el qual es convida l’alumne a reflexionar sobre la seva capacitat d’autoregular la feina. També proporciona informació sobre les activitats (esforç, temps requerit, adequació).

Els recursos per a l’aprenentatge es troben en un LMS basat en Symbaloo. També els alumnes desenvolupen els seus propis espais d’aprenentatge personal (PLE) mitjançant aquesta eina.

La comunicació es duu a terme amb sessions i tutories presencials, sistemes síncrons (BBCollaborate en Moodle), sistemes asíncrons (fòrums i correu electrònic) i plataformes (Telegram).

La participació en entorns virtuals genera algunes dades que són analitzades i incorporades en la TEA.

L’avaluació es desenvolupa mitjançant un sistema complex que aglutina rúbriques (amb valoracions qualitatives i quantitatives), amb un sistema d’avaluació formativa que incorpora recomanacions qualitatives.

Avaluació i resultats

Cada any es recull la informació proporcionada per les diferents eines i s’analitza l’adequació dels OA i dels itineraris seguits pels estudiants.

El percentatge d’alumnes que superen la matèria ha millorat respecte al disseny anterior seguit pels mateixos professors.

La satisfacció dels alumnes mesurada mitjançant les enquestes de valoració mostra resultats iguals o superiors a la mitjana del grau.

Impacte / Sostenibilitat

El disseny ha atret l’atenció d’altres professors, que es plantegen la possibilitat d’integrar-lo en les seves matèries.

El sistema és autosostenible: cada nou curs –i ja en fa tres–, el disseny del curs anterior és adaptat i enriquit amb noves activitats. Les eines tecnològiques també s’adapten. El disseny facilita als estudiants el seguiment de l’assignatura, i als professors, compaginar els seus compromisos investigadors i l’activitat acadèmica amb una docència d’excel·lència.

Cal destacar la facilitat amb la qual el disseny ha pogut adaptar-se a la nova situació generada per la COVID-19.

Línies futures / Noves oportunitats

El futur d’Edublocs requereix la integració en un projecte global d’àmbit internacional, en què professors de tot el món ofereixin OA segons la seva pròpia especialització, alhora que els estudiants d’arreu del món escullen itineraris personals en una matèria impartida globalment.

Conclusió (reflexió)

El projecte Edublocs ha generat un alt grau de satisfacció entre el professorat i l’alumnat. Com a professors, hem modificat una visió de la universitat que l’apropa a una escola, en què els alumnes han de seguir programacions detallades fetes des de dalt; ara sentim que els estudiants són adults, els obliguem a pensar o a prendre decisions; no es poden amagar darrere de les instruccions rebudes, sinó que han d’escollir i avançar en el seu propi camí.

Moltes vegades, l’ensenyament universitari s’assembla a l’ensinistrament caní. Amb aquest projecte caminem cap a una educació universitària, amb adults reflexius i crítics.

Enllaç a l'entrevista:

Referències bibliogràfiques

Bartolomé, A. (2020). «Cambiando el futuro: “blockchain” y Educación». Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 59, p. 241-258. ISSN. 1133-8482. https://doi.org/10.12795/pixelbit.82546.

Bartolomé, A.; Lindín, C. (2018). «Posibilidades del Blockchain en Educación». Education in the Knowledge Society, 19 (4), p. 81-93. ISSN: 2444-8729. http://doi.org/10.14201/eks20181948193.

Rivera-Vargas, P.; Lindín, C. (2019). «Blockchain in the university: a digital technology to design, implement and manage global learning itineraries». Digital Education Review, 35. http://revistes.ub.edu/index.php/der/article/view/27392.

Imatges

LMS en Symbaloo: https://www.symbaloo.com/home/mix/usostic2020-2021



Oferta d’activitats del curs 2020-2021.



TEA CURS 2019-2020.



TEA. Subaplicació de valoració amb rúbriques.



Exemples d’espais d’aprenentatge personal dels alumnes.



Descarregues