L’eina de l’e-Portfolio



Aquest projecte permet a l’estudiant fer una valoració crítica del seu propi aprenentatge, a la vegada que li suposa establir una comprensió global del seu coneixement sobre la disciplina de la seva carrera, fet que incideix en els seus punts forts i febles i en dona compte, i el fa conscient del seu potencial i de les seves limitacions. El resultat implica un procés metacognitiu en què l’estudiant demostra al mateix temps la seva organització mental, les seves escales de valor i la seva capacitat d’autoaprenentatge.

El cas que ens ocupa inicia en el vídeo en el minut 2:40

Desenvolupament

 

 

Introducció

Els estudiants d’avui dia són sensiblement diferents dels de fa un parell d’anys, i no cal dir respecte als estudiants de fa cinc o sis anys. Les recents dinàmiques socials, els avenços tecnològics, les xarxes socials, l’accés a la informació, les noves sinergies simultànies o la multiplicitat d’inputs són aspectes que dibuixen un context escènic al qual aquesta nova generació ha de respondre amb una certa eficiència i amb unes certes garanties d’èxit. Però també és fonamental entendre la formació prèvia d’aquests estudiants, que fa que aquesta nova generació tingui una manera de veure les coses i d’abordar els problemes realment diferent; una manera de veure el món que no depèn tan sols d’aquesta formació docent prèvia, sinó també de com estan acostumats a relacionar-se entre si i de com utilitzen des de ja fa temps aquestes noves tecnologies, que incideixen recíprocament en aquestes relacions. El resultat és que aquests estudiants són segurament més flexibles i ràpids davant uns determinats problemes que han d’afrontar; però, en canvi, dediquen menys temps a pensar, cosa que pot comprometre seriosament les decisions que acabin prenent per a resoldre’ls.

L’aprenentatge no és un producte, sinó un procés: aquest té lloc quan es produeix algun canvi en el nostre cervell, quan ens adonem que som capaços de reconèixer un determinat problema o una determinada situació sota una lectura diferent i molt més suggeridora i que obre noves perspectives. Precisament aquest canvi és el que ens permet avançar en el coneixement. Això comporta i reclama, per descomptat, un cert posicionament per part nostra, uns imprescindibles implicació i compromís i, per tant, una actitud activa en el procés. No hi ha aprenentatge si no hi ha implicació personal en el procediment, i, per tant, sovint és molt més important el que fa l’estudiant que el que fa el professor. En aquest sentit, és fonamental seleccionar adequadament les tasques i els treballs que l’estudiant haurà de desenvolupar, ja que d’ell depèn en gran mesura que l’aprenentatge tingui èxit i sigui de qualitat.

Objectius

Per això es planteja aquesta proposta, en què l’objectiu principal és estimular el raonament crític i profund, on l’estudiant sigui capaç de construir un relat argumentat del seu aprenentatge al llarg dels anys de la seva carrera, es posicioni sobre la seva disciplina i reflexioni sobre el seu propi coneixement, tot fent un exercici metacognitiu que li permeti demostrar la seva capacitat intel·lectual i la seva organització mental de la disciplina.

Metodologia

Aquesta iniciativa recau en l’assignatura del treball final de grau dels estudis d’arquitectura, com a cloenda dels cinc anys dels estudis de grau, i que n’atorga la titulació, imprescindible per a poder accedir seguidament a un darrer any de Màster Universitari en Arquitectura, que atribueix finalment les plenes competències com a arquitecte professional.

Amb aquesta finalitat, s’ofereix a l’estudiant la possibilitat de controlar el seu procés d’aprenentatge i fer-ne una valoració crítica mitjançant la construcció d’una pàgina web, o portafolis digital. El seu valor no radica a fer un recull dels millors treballs dut a terme al llarg de la carrera, ja que la creació d’un inventari sobre continguts i treballs no té, per si mateix, gaire interès. La clau consisteix a demanar raonament crític sobre aquest material: això suposa, per exemple, explicar en quins moments l’estudiant ha consolidat coneixement o ha aportat noves lectures i raonaments sobre un tema determinat, posant l’accent en el canvi conceptual sobre la disciplina en moments clau del seu procés d’aprenentatge.

El portafolis digital presenta, a més, un immens avantatge: al marge de significar la metacognició per part de l’estudiant de tota la seva carrera de grau, juga també el paper de pont de coneixement entre l’aprenentatge docent dels estudis i la presentació al mercat laboral, entenent que aquesta pàgina web pot, en última instància i d’acord amb els interessos de cada estudiant, constituir una fonamental i valuosa llavor de la seva personal presentació al món professional.

Per això el portafolis digital esdevé un instrument crucial en aquest punt de la formació, tant perquè l’estudiant pot reconèixer els seus punts forts i també els febles, com per a explicar com es veu a si mateix davant la disciplina, i on pot donar compte de la seva organització mental de la disciplina, així com de les seves potencialitats, capacitats, competències i singularitats personals.

Amb aquest objectiu genèric, el portafolis digital consta de tres pilars principals, que tenen cada un una finalitat específica i singular, d’acord amb els objectius genèrics plantejats. El primer és l’inventari sintètic. Consisteix senzillament en el fet que l’estudiant ha de resumir i sintetitzar tot el seu aprenentatge al llarg dels cinc anys d’estudis. Per descomptat, no és una qüestió fàcil, i l’organització de tota aquesta informació és sens dubte l’aspecte fonamental d’aquesta tasca. Es fa evident que no és tan important la qualitat d’aquest material com la capacitat de l’estudiant per a presentar-lo convenientment seleccionat, ordenat i jerarquitzat, de manera que pugui mostrar en quins moments singulars l’estudiant va sedimentar uns coneixements determinats, i pugui raonar per què incorpora en la documentació una determinada tasca o un determinat treball, i per què creu que va ser rellevant en la construcció del seu coneixement de la disciplina. La manera de sintetitzar i l’estratègia que utilitzi l’estudiant per a mostrar tota aquesta documentació ens donarà una informació valuosíssima sobre com té moblat el cervell, quins aspectes considera més rellevants i, per tant, quina és la seva visió global i personal de l’arquitectura.

Aquest procés sintètic té a veure, evidentment, amb la transversalitat de les diferents matèries, un aspecte fonamental en la nostra disciplina i que l’estudiant ha de ser capaç de demostrar sota aquesta lectura global del seu aprenentatge. Té un especial interès la seva visió de les diferents matèries de la carrera i la complicitat amb aquestes, com també la seva lectura davant la corresponent aplicació al món professional que intueix per al seu futur immediat.

El segon pilar té a veure amb l’aprenentatge fora de l’aula. És evident que la formació de l’estudiant no té lloc únicament a les aules, sinó que es va desenvolupant també fora d’aquestes, i les seves experiències en altres àmbits esdevenen fonamentals així mateix per a la construcció del seu coneixement. En aquest sentit, són crucials per a ell els viatges, els tallers fora de la docència reglada, els cursos d’aprofundiment en unes determinades disciplines paral·leles, la participació en concursos d’estudiants, el fet de poder treballar en algun despatx professional, els estudis Erasmus i, en definitiva, les experiències personals vinculades a la disciplina. Aquest tipus d’aprenentatge és també fonamental, i té a veure amb el que anomenem el currículum ocult. És, per tant, de gran interès que l’estudiant sigui capaç d’explicar com i quan ha detectat que el seu aprenentatge fora de l’aula ha influenciat el seu coneixement de la disciplina. Aquest material és el que fa precisament que un estudiant sigui diferent d’un altre, estimula l’especificitat de l’alumne i fa que el seu coneixement sigui efectivament singular.

Finalment, el tercer pilar està relacionat amb el treball d’estudi, un document que pretén aprofundir sobre un tema determinat, ja sigui perquè l’estudiant hi té un interès especial o perquè considera que és una faceta no prou desenvolupada al llarg de la carrera. El propòsit principal d’aquest apartat és que l’estudiant pugui demostrar la seva pròpia capacitat d’autoaprenentatge, i que això li permeti discernir amb claredat en quina mesura aquest treball final de frau l’ha ajudat a identificar els seus punts forts i també els seus punts febles. El fet que l’estudiant hagi de buscar informació, interpretar-la, jerarquitzar-la, ordenar-la, i hagi de treure’n després les pròpies conclusions del coneixement sobre un tema determinat li permet reconèixer el seu potencial i les competències adquirides durant la carrera.

Avaluació, resultats i impacte

Els resultats d’aquesta experiència, desenvolupada fins a la data en tres edicions, ha demostrat ser molt útil per al conjunt dels docents, ja que permet tenir una visió molt clara de les competències amb les quals els estudiants acaben els estudis. Però el més important és que per a l’estudiant suposa un document de gran interès: el posiciona davant els seus coneixements de la disciplina, li permet fer una autocrítica raonada i reconèixer les seves potencialitats, alhora que li ofereix la possibilitat de gestionar la seva pròpia pàgina web per al seu futur professional.

Conclusió

En conjunt, aquesta experiència ens ha permès incidir en temes fonamentals de l’aprenentatge, i ha demostrat ser un instrument molt potent per a valorar la dimensió del coneixement a la nostra escola. Aquesta estratègia incideix directament sobre el coneixement previ en la mesura que és crucial per a construir nou coneixement: sobre la metacognició com a camp fonamental de l’aprenentatge i sobre la motivació de l’estudiant, atès que és molt útil per al seu futur, en què es reconeix el paper de l’era digital on els nostres estudiants estan immersos, fet que permet diferents mètodes d’aproximació al coneixement i incideix deliberadament en les emocions, l’individu i la subjectivitat com a aspectes clau de la diversitat en la qual estem acostumats a viure.

 

Referències bibliogràfiques

BAIN, K. What the Best College Teachers Do. Harvard College, 2004.

BIGGS, J.; TANG, C. «Teaching for Quality Learning at University». Open University Press. McGraw-Hill Education, 1999.

D. SVINICKI. M.; J. MCKEACHIE, W. McKeachie’s Teaching Tips, International Edition. Wadsworth Cengage Learning, 2014.

Imatges

Imatge 1



Imatge 2



Imatge 3



  • Universitat / Facultat
    Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
    Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
  • Tipus
    Eines i aplicacions
  • Equip de treball / Contacte

    Jordi Franquesa i Sànchez 

    Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

    UPC - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

    jordi.franquesa@upc.edu

  • Any
    2017