L’elaboració d’un booktràiler per a incidir en el desenvolupament de la competència literària i pedagògica dels mestres en formació



El domini de la interpretació i narració de textos literaris és un repte clau de la formació de mestres en l’àmbit de l’educació literària. Actualment, amb la digitalització de l’educació, l’ús d’eines digitals aplicades a l’ensenyament ha esdevingut un altre repte formatiu de caràcter transversal. Integrar-los en la formació de mestres és un dels objectius d’aquesta experiència d’aula. Com poden la tecnologia i la narració literària cooperar en l’àmbit de l’educació literària per a oferir noves vies d'aprenentatge que puguin reforçar les competències literària, pedagògica i tecnològica dels futurs professors? Prenent aquest interrogant com a punt de partida, el present estudi analitza una intervenció educativa al grau en primària de la Universitat Autònoma de Barcelona (curs acadèmic 2012-2013), que va consistir a elaborar un booktràiler (en anglès, booktrailer) sobre un llibre clàssic de la literatura infantil. L’anàlisi mostra l’impacte positiu que la narració digital té en el desenvolupament específic (continguts literaris i pedagògics) i global (competència tecnològica) dels futurs mestres.

Desenvolupament

 

Introducció

 

La vida digital ha situat la comunitat educativa davant uns nous reptes. Un dels més destacats és la incorporació de les noves tecnologies en l’aprenentatge formal, que s’associa a una nova cultura d’aprenentatge que aprofita els avantatges interactius, col·laboratius i creatius dels entorns tecnològics (Adell i Castañeda, 2012). Som davant la necessitat d’una renovació metodològica en la qual les noves eines i els nous estris digitals donen, també, nous significats a allò que s’aprèn.

Per tal d’impulsar-la, creiem, seguint les reflexions de Davies i Merchant (2014), que un camí per desencadenar canvis reals en l'educació és donar experiències d'aprenentatge basades en la tecnologia als professors en formació, de manera que puguin apreciar els avantatges d’aprendre aprofitant la tecnologia.  En aquest sentit, la narració digital proporciona un enfocament global de la tecnologia, ja que requereix diverses eines per a la gravació d’informació (per exemple, fotografia, enregistrament d’àudio o vídeo) i edició (per exemple, iMovie, Movie Maker i programari similar), a més de donar forma narrativa a l’aprenentatge.

Entre les possibilitats discursives que té la narració digital, en aquest estudi ens centrem en els tràilers de llibres, per afinitat amb els continguts de l’assignatura sobre educació literària en què vam dur a terme l’experiència educativa. Un booktràiler és un contingut multimèdia que comprèn imatges i sons per a promocionar un llibre, de la mateixa manera que ho fan els tràilers en el cas dels films. La retòrica dels booktràilers és modelada per algunes convencions temporals (1-2 minuts de durada), la qual cosa fa que es tracti d’un discurs breu i concís, i alguns atributs associats al format del tràiler (Kernan, 2004; Robin, 2008), com ara l’adreçament inicial a un lector prototípic i la presentació del llibre, que situa la història en una tradició narrativa. També se sol presentar el personatge o personatges principals i l’essència de la història a través d’un muntatge d’escenes del text original en les quals el discurs promocional es combina amb el plaer narratiu.

Objectius

 

Un dels reptes de l’educació literària és que els mestres en formació aprenguin a dissenyar activitats d’interpretació de textos literaris que guiïn d’una manera significativa els petits lectors en una comprensió profunda i literàriament rellevant del text. Això requereix, d’una banda, adoptar una lectura coherent i literària del text i, de l’altra, saber dissenyar un conjunt d’activitats centrades en la comprensió textual, i evitar, així, altres aproximacions anecdòtiques o literàriament irrellevants, com ara la interpretació moralista de la història. Això implica l’elaboració d’un pensament complex al voltant dels textos de la literatura infantil que equilibri tant la interpretació d‘aquests textos com la planificació i l’acció pedagògica. Si la gestió d’aquest pensament reflexiu, que oscil·la entre la valoració literària i la imaginació pedagògica, és complexa per se, encapsular-la en l’escriptura acadèmica dificulta encara més el procés i, en molts casos, fa que una quantitat significativa de mestres en formació acabin produint textos descriptius sobre els clàssics de la literatura infantil o juvenil amb propostes docents poc centrades en aspectes que no són pròpiament literaris.

Tenint en compte aquestes dificultats, confirmades curs rere curs, l’objectiu que ens vam proposar amb aquesta experiència va ser definir noves maneres d’accés al pensament complex, entre la interpretació i l’acció pedagògica. Per això vam substituir l’activitat d’anàlisi escrita per una activitat multimèdia: l’elaboració d’un booktràiler.

Metodologia

 

Context

L’experiència d’aprenentatge basada en l’elaboració d’un booktràiler es va dur a terme durant el curs acadèmic 2012-2013 en una assignatura sobre educació literària del grau en primària de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un total de 216 participants. L’objectiu general de l’assignatura és que el futur mestre desenvolupi la «imaginació pedagògica» requerida per a ensenyar a comprendre textos literaris als infants, tasca que requereix tant habilitats d’interpretació literària com habilitats pedagògiques.

Modelització de la tasca

Vam demanar als alumnes que creessin, utilitzant programes com iMovie o Movie Maker, un tràiler de dos minuts sobre un llibre infantil d’una llista tancada. El tràiler del llibre havia d’articular dues aproximacions al text: una d’interpretativa i una altra de pedagògica:

a) una presentació del llibre, emfasitzant-ne els aspectes literaris més rellevants (gènere literari, tema, trama, personatges, etc i

b) una proposta didàctica sobre com utilitzar el llibre en una aula de primària per a mobilitzar habilitats literàries concretes.

Per tal de lligar l’elaboració del booktràiler a la pràctica del docent, vam contextualitzar-la en un escenari de ficció: els nostres alumnes eren mestres d’escola que participaven en un consell escolar on el director de l’escola els havia demanat que proposessin, per parelles, una lectura per a llegir en el proper curs acadèmic. El director els havia animat a crear un tràiler del llibre escollit per a poder-lo penjar al web de l’escola en acabar la votació. Aquest context imaginat emmarcava les dimensions narratives i analítiques de l’activitat i posicionava els estudiants alhora com a lectors, narradors i mestres amb llibertat de decisió.

Per parelles, els alumnes van seleccionar un llibre d’una llista de dotze novel·les infantils, que incloïa clàssics universals (per ex. Les aventures de la mà negre de H. J. Press, Jim Botó i Lluc el maquinista, de M. Ende) i alguna obra de literatura infantil espanyola (per ex. Xola i els Lleons, de B. Atxaga). Els alumnes van compartir les seves propostes en un fòrum a l’aula virtual de l’assignatura, on van penjar l’enllaç de Youtube al seu booktràiler. Després, individualment, van seleccionar un tràiler de llibres per a cadascuna de les categories següents:

a) El tràiler de llibre més convincent globalment.

b) El tràiler de llibre que ofereix arguments literaris més potents.

c) El tràiler de llibre que presentava els arguments didàctics més forts.

La votació implicava omplir un formulari en línia creat amb Google Docs. Els alumnes van triar individualment un tràiler de llibres per categories i després van haver de justificar les seves eleccions amb arguments pedagògics i literaris amb un màxim de 70 paraules. La llista dels resultats es va fer pública després d’haver-los fet anònims. Posteriorment els tràilers de llibres guanyadors es van vincular al web del grup d’investigació GRETEL (http://www.gretel.cat/materials-docents/ )

Avaluació i resultats

 

Els resultats de la nostra anàlisi mostren les maneres com l’elaboració del booktràiler va mobilitzar l’aprenentatge literari i pedagògic dels futurs mestres. En concret, hi vam identificar quatre beneficis, que resumim a continuació (vegeu, també, Aliagas & Margallo 2016):

  1. L’estructura narrativa del booktràiler va permetre diversos accessos operatius a la conceptualització interpretativa i pedagògica del text literari. El motlle narratiu del booktràiler va animar els estudiants a trobar maneres alternatives d’abordar l’exigent tasca de definir els punts forts literaris dels llibres que donaven més suport a la seva proposta didàctica.

  2. La concisió expositiva requerida pel format va reforçar l’enfocament de la interpretació en els aspectes més essencials. L’economia del llenguatge era un requisit imposat per les limitacions de temps inherents al format del tràiler, ja que l’espectador espera un tràiler curt, que no sobrecarregui la història amb un excés d’informació. Aquesta característica va impulsar anàlisis literàries més sintètiques però també més centrades en els aspectes rellevants, que calia redactar o dir amb claredat i concisió, emprant un metallenguatge literari adequat.

  3. L’expressió multimodal: Els recursos multimodals (imatges, moviment, música, subratllats, cercles, etc.) van ajudar els futurs mestres a trobar les seves pròpies maneres de «textualitzar» idees pròpies de formes creatives més enllà de l’escriptura.

  4. L’audiència: El tràiler del llibre es va convertir en un «espai conceptual» en el qual era possible parlar com a mestre. En aquest sentit, la tasca va contribuir al desenvolupament de les seves identitats professionals, alhora que va reforçar una comunitat de mestres en línia.

Impacte / Sostenibilitat

 

L’impacte d’aquesta experiència educativa va més enllà de l’àmbit específic de l’educació literària. També reforça les habilitats pedagògiques i tecnològiques en la formació de mestres.

Línies futures / Noves oportunitats

 

La diversitat de gèneres discursius de la narració digital ofereix noves oportunitats per a repensar l’ensenyament literari en totes les etapes educatives, incloent-hi la formació de mestres. En aquest sentit, seria bo d’explorar les possibilitats didàctiques d’altres gèneres discursius diferents del booktràiler, com ara el modela la teva vida (draw your own life) o els bits de literatura.

Conclusió

 

La primera reflexió és que una via per fer significatives les experiències dels mestres en formació amb la tecnologia és a través d’activitats amb gèneres discursius digitals que plantegin situacions retòriques contextualitzades en el context escolar.

La segona reflexió és que la integració pedagògica dels llenguatges digitals implica «modelar-los» didàcticament per aconseguir que serveixin per a reforçar aprenentatges concrets.

Referències bibliogràfiques

 

Adell, J.; Castañeda L. (2012). «Tecnologías emergentes, ¿pedagogías emergentes». A J. Hernández, M. Pennessi, D. Sobrino and A. Vázquez (ed.). Tendencias emergentes en Educación con TIC, p. 13-32. Barcelona: Espiral.

Aliagas, C.; Margallo, A. M. (2016). «Digital storytelling, book trailers and literary competence in Initial Teacher Education». A M. Stochetti (ed.), Storytelling and Education in the Digital Age: Challenges and Opportunities, p. 98-107. Brussel·les: Peter Lang Academic Research.

Davies, J.; Merchant, G. (2014). «Digital Literacy and Teacher Education». A P. Benson and A. Chik (ed.). Popular Culture, Pedagogy and Teacher Education (p. 180-192). London: Routledge. Kernan, L. (2004). Coming attractions. Austin: University of Texas Press.

ROBIN, B. (2008). «Digital storytelling: a powerful technology tool for the 21st century classroom». Theory into practice, 47, p. 202-228.

  • Universitat / Facultat
    Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
    Facultat d'Educació / Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials
  • Tipus
    Eines i aplicacions
  • Equip de treball / Contacte

    Cristina Aliagas-Marin 

    cristina.aliagas@upf.edu

    Ana María Margallo 

    anamaria.margallo@uab.cat

  • Any
    2018