Analitzar tecnologies emergents amb «autotallers» i sessions virtuals síncrones de debat



Com fer que alumnes d’un màster no presencial que no es troben mai físicament a l’aula en tota l’assignatura i que provenen d’àmbits molt heterogenis (alguns de pedagògics i d’altres tecnològics, amb edats i graus maduratius diferents, alguns amb experiència professional i d’altres sense experiència...) puguin descobrir i provar tecnologies emergents que actualment no estan aplicades al món educatiu, amb la idea que els puguin inspirar formes innovadores de dissenyar activitats d’ensenyament i aprenentatge.

En aquesta fitxa compartim amb vosaltres una experiència de quatre anys durant els quals s’han proposat «autotallers» i sessions virtuals síncrones grupals de videoconferència on es fan reflexions dels grups. Del treball d’aquestes dues activitats, els estudiants redacten un mapa d’impacte de les potencialitats de les diferents tecnologies en l’àmbit educatiu i dissenyen, de manera optativa, un projecte innovador amb l’ús d’una d’aquestes tecnologies.

El cas que ens ocupa inicia en el vídeo en el minut 2:08

Desenvolupament

 

 

Introducció

L’alumnat del Màster en Entorns d'Ensenyament i Aprenentatge amb Tecnologies Digitals té un perfil divers pel que fa a fonaments pedagògics i a coneixements previs en l’ús avançat de la tecnologia.

El màster és no presencial, amb una alta càrrega de treball en línia, i les trobades presencials que són virtuals i síncrones, són globals del màster.

L’assignatura de què parlem és la de taller: tecnologies emergents en educació, un taller de 3 crèdits que persegueix despertar l’interès dels estudiants perquè estiguin al dia de les tecnologies emergents que vagin sorgint al llarg de la seva vida professional i treballin l’esperit crític per analitzar amb criteri si els són interessants d’aplicar a les seves institucions.

La finalitat és que, més enllà de la finalització del màster, els estudiants estiguin avesats a provar aplicacions, sistemes i dispositius, i a analitzar críticament els beneficis i les potencialitats pedagògiques per a aplicar-los de forma creativa i efectiva en el disseny de les activitats d’ensenyament i aprenentatge dels seus propis estudiants.

Objectius

Detectar fonts d’informació per a una estratègia professional de vigilància tecnològica contínua.

Provar tecnologies emergents, instal·lant programari i comprenent l’abast de la tecnologia en el moment de desenvolupament en què es trobi.

Valorar experiències innovadores i aplicacions externes a l’àmbit de la formació que puguin ser d’interès en el disseny de nous projectes de formació.

Reflexionar sobre els usos actuals i analitzar amb criteri els usos potencials de les tecnologies emergents en el sector educatiu i formatiu.

Ser conscients del procés necessari per a aplicar amb criteris de qualitat, utilitat i rendibilitat les tecnologies emergents en el disseny de projectes formatius.

Metodologia

S’aborden diferents tecnologies emergents segons el moment.

Els «autotallers» són documents breus d’elaboració ad hoc per al taller, que combinen petits fragments de text amb enllaços a vídeos, experiències, etc. Algunes són properes a l’àmbit educatiu, però la majoria són diametralment oposades, perquè es treballa amb tecnologies que encara no han arribat al món de la formació i perquè el que es busca és precisament la inspiració.

Cadascun dels grups de tecnologies es treballa amb un «autotaller», que, de manera guiada, permetrà als participants conèixer l’abast de les diferents tecnologies i investigar aplicacions fetes dins i fora de l’àmbit de la formació. Així mateix es proposen reptes concrets per als quals caldrà descarregar programari a l’ordinador, al telèfon mòbil o a la tauleta tàctil, per tal d’inspirar-se i reflexionar provant les diferents tecnologies.

Al final de cada «autotaller», es duen a terme trobades síncrones obligatòries a través d’una eina de videoconferència on es resolen els dubtes generats, es comparteixen les fites aconseguides i les dificultats trobades, i es reflexiona conjuntament sobre els beneficis i les potencialitats de cada tecnologia.

L’eina de videoconferència és AdobeConnect i resol les necessitats didàctiques habituals de qualsevol professor: penjar documents, exposicions a grups grans, generació de petits grups simultanis, xerrades de tots amb tots...

La dinàmica que utilitzem a les trobades síncrones és la de les xerrades de tots amb tots, de manera que creem l’hàbit de no interrompre’ns, però ningú no ha de demanar permís abans de parlar, i la dels petits grups síncrones, on analitzem diferents punts de vista de les diferents tecnologies.

Avaluació i resultats

L’avaluació del taller es fa a partir de diverses activitats:

1. La utilització de tecnologies emergents suggerides en els «autotallers».

2. La creació d’una llista col·laborativa de fonts d’informació rellevants sobre tecnologies i experiències.

3. La participació en les sessions síncrones.

4. L’elaboració personal d’un dossier de treball on reflectir les fites aconseguides en els «autotallers» i la reflexió sobre els usos actuals i potencials de cadascuna de les tecnologies emergents.

5. El plantejament d’un projecte formatiu innovador amb l’aplicació viable de les tecnologies emergents més adients.

Impacte / Sostenibilitat

L’impacte de la metodologia en la consecució dels resultats és bona. El taller ja té quatre edicions, i els resultats en totes han estat molt satisfactoris, no sols en termes de la satisfacció dels estudiants, sinó també del volum de treball executat i, especialment, de la qualitat pedagògica i tecnològica de les reflexions.

La sostenibilitat de la iniciativa es basa en l’eina del AdobeConnect, que per la seva permeabilitat i flexibilitat permet aquesta fórmula de treball.

Línies futures / Noves oportunitats

Les línies de treball futures s’emmarquen en les vivències de les tecnologies. Els «autotallers» conviden a provar tecnologies dins i fora de casa, dins i fora de l’escola, en ambients museístics, en àmbits industrials, arquitectònics..., i a visitar experiències com més llunyanes millor de l’àmbit educatiu. La dispersió dels alumnes per diferents països del món dificulta la cerca d’activitats innovadores i actuals que els permetin comprendre l’ús potencial de les tecnologies que es treballen.

Conclusió

Els estudiants s’engresquen amb la tasca com més els interpel·la. Ens trobem davant una assignatura que, per si mateixa, és de fàcil motivació, i que, per tant, fa que els estudiants més motivats treballin moltíssim i obtinguin molt bons aprenentatges.

Tanmateix, hem trobat alguns estudiants que han de fer un sobreesforç perquè no disposen dels fonaments pedagògics ni del vocabulari bàsic per a l’anàlisi pedagògica. La combinació dels estudiants amb experiència en tecnologia i dels qui provenen de l’àmbit pedagògic fa que treballin conjuntament de manera molt eficaç, però la curta durada del taller dificulta aquests binomis.

 

Referències bibliogràfiques

Informes

ADAMS, S.; CUMMINS, M.; DAVIS, A.; FREEMAN, A.; HALL, C.; ANANTHANARAYANAN, V. (2017). «NMC Horizon Report: 2017 Higher Education Edition». Austin, Texas: The New Media Consortium. Recuperat de http://cdn.nmc.org/media/2017-nmc-horizon-report-he-EN.pdf

KARNAD, A. (2014). «Trends in educational Technology. Londres: The London School of Economics and Political Science. Recuperat de http://eprints.lse.a

OBSERVATORIO NACIONAL DE LAS TELECOMUNICACIONES Y DE LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. (2016 a). Educación y TIC: claves para una cultura TIC en educación. Recuperat de http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/estudios-informes/educación-y-tic-claves-para-una-cultura-tic-en-la-educación

OBSERVATORIO NACIONAL DE LAS TELECOMUNICACIONES Y DE LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. (2016 b). Informe Anual del Sector de los Contenidos Digitales en España 2016. Recuperat de http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/ontsi/files/Informe%20Sector%20de%20los%20Contenidos%20Digitales%202016.pdf

PANETTA, K. (18 d’octubre de 2016). Gartner’s Top 10 Strategic Technology Trends for 2017. Recuperat de http://www.gartner.com/smarterwithgartner/gartners-top-10-technology-trends-2017/

REDECKER, C.; PUNIE, E. (ed). (2011). The Future of Learning: Preparing for Change. Luxemburg: European Commission, Joint Research Center, Institute for Prospective Technological Studies. Recuperat de http://eprints.lse.ac.uk/55965/

Revistes

International Journal of Emerging Technologies in E-learning: http://www.i-jet.org

International Journal of Interactive Mobile Technologies: http://www.i-jim.org

International Journal of Advanced Corporate Learning: http://www.i-jac.org

Educacion 3.0: http://www.educaciontrespuntocero.com/

Webs

MIT Teacher education programme: http://education.mit.edu/

FutureLabs: http://www.futurelab.org.uk/

Designing mLearning: Tapping into the Mobile Revolution for Organizational Performance: http://www.designingmlearning.com/

Pew Internet Research Report Mobile: http://pewinternet.org/

European Comission Education and Training Portal: http://ec.europa.eu/education/index_en.htm

Acci10, per a la competitivitat i la innovació a Catalunya: http://www.acc10.cat/es

iDigital: http://www.idigital.cat/que-es/que-es

Europa. Tecnologías de la Información y la Comunicación: http://recursostic.educacion.es/blogs/europa

  • Universitat / Facultat
    Universitat de Barcelona (UB)
    Facultat d’Educació
  • Tipus
    Formació online
  • Equip de treball / Contacte

    Anna Rubio: arubiocarbo@gmail.com  

    Jordi Quintana jordi.quintana@ub.edu

  • Any
    2017