Cinc claus de la col·laboració en línia en la formació inicial de docents de la UOC



L’Àmbit de Competències Digitals de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) duu a terme una formació específica per als professors col·laboradors que s’inicien en la docència en línia a partir d’un seminari intensiu, anomenat Form@TIC, on es treballa d’una manera col·laborativa i en línia. El seminari proporciona les estratègies per a garantir la docència de l’assignatura «competències TIC» (CTIC) i posa en joc les habilitats per a assegurar la col·laboració entre docents. Els participants del curs experimenten, treballant en col·laboració, el rol d‘estudiant i de professor en línia.

Aquesta recerca presenta els aspectes clau de la col·laboració en línia extrets de la formació inicial dels professors.

Desenvolupament

 

Introducció

 

L’Àmbit de Competències Digitals de la UOC organitza una formació específica per al nou professorat col·laborador que s‘inicia com a docent en línia a la UOC. Aquesta formació, en format de seminari i anomenat Form@TIC, es fa en línia i capacita per a la docència de l‘assignatura CTIC. Per a situar el context, aquesta assignatura és obligatòria en els diferents graus de la UOC on els estudiants adquireixen i treballen les competències digitals d’una manera integrada (figura 1), i desenvolupen un projecte digital col·laboratiu a través d’un aprenentatge basat en projectes (Pérez-Mateo et al., 2014).

El seminari emula l’assignatura CTIC i permet que els nous professors col·laboradors adquireixin un doble rol durant la formació: el d’estudiant i el de professor que desenvolupa activitats de col·laboració.

Per a analitzar la implementació del seminari, es va dur a terme una recerca abordada des d’un paradigma interpretatiu a través d’un enfocament qualitatiu d’estudi de casos (Cohen i Manion, 2007; Creswell, 2008; Stake, 2007; Yin, 2007; Baxter i Jack, 2008), que donava resposta a la següent pregunta de recerca: Quins són els elements clau de la col·laboració en la formació inicial de docents en línia?

La recerca també va utilitzar tècniques etnogràfiques digitals (Pink, 2016), per a recollir, analitzar i interpretar dades. Les dades s’han extret de l’observació dels espais de col·laboració en línia de comunicació i creació dels participants i els seus productes. A més, al final de la formació, els participants van completar una enquesta qualitativa en línia.

Per donar resposta a la investigació, ens hem centrat en les següents unitats d’anàlisi (Ernest et al., 2012; Romeu et al. 2016):

  • Interacció col·laborativa

  • Creació col·laborativa

  • Gestió del treball en equip en línia

  • Model docent

Objectius

 

Per tal de situar l’objecte d’estudi, ens centrem a presentar els objectius del seminari Form@TIC:

  • Experimentar què suposa ser estudiant en línia.

  • Analitzar el paper del docent en l’àmbit per a aplicar les estratègies més adequades en cada moment.

  • Treballar d’una manera col·laborativa per a experimentar el treball en equip en xarxa.

  • Adquirir coneixement de l’assignatura CTIC per a proposar recursos i dissenyar instruments d’avaluació.

Metodologia

 

El seminari es desenvolupa d’acord amb la metodologia de la UOC, per la qual cosa té lloc íntegrament en línia, fent servir el Campus Virtual de la UOC, i el plantejament pedagògic és actiu i participatiu per part dels participants.

De la mateixa manera que s’esdevé en l’assignatura CTIC, el seminari es fa en una aula virtual i utilitza diferents eines i recursos que possibiliten el treball col·laboratiu.

Durant el seminari. es porten a cap diferents activitats amb l’objectiu de compartir experiències i reflexionar sobre la pràctica pedagògica en l’entorn virtual, fet que afavoreix un coneixement acurat de les implicacions de la docència en línia.

El seminari s’estructura en quatre activitats dissenyades per a fomentar la col·laboració entre els participants:

  • Debat sobre estratègies docents en línia: Fer un debat sobre situacions reals dels estudiants de l’assignatura, que aporta diferents estratègies per a abordar-les.

  • Construcció col·laborativa per a la creació d’un catàleg d’eines: Cada participant proporciona eines per a les activitats dutes a terme a l’assignatura CTIC, especificant les habilitats que hi estan relacionades, a més d’una breu descripció i accés a tutorials.

  • Conceptualització per a presentar CTIC: Crear una infografia o un vídeo per a presentar l’assignatura als estudiants, basat en la informació existent.

  • Creació col·laborativa d’una prova inicial o rúbrica: Triar entre una prova inicial per als estudiants del curs CTIC per a diagnosticar el seu nivell de competència digital o una rúbrica per a avaluar-ne la competència digital.

 

Per crear les activitats grupals, els participants s’agrupen per afinitats i interessos. Cada grup decideix l’organització, la planificació, la distribució de tasques i el funcionament del grup, tenint en compte la seva diversitat.

Les dues primeres activitats es van desenvolupar a nivell de grup aula i la resta en grups de quatre persones (figura 2).

Avaluació i resultats

 

L’avaluació del seminari es basa en l’avaluació contínua. Atesos els diferents objectius, eines i escenaris i actors que hi intervenen, es podria considerar que és una avaluació en línia de 360o (Romeu et al., 2016) (figura 3). L’objectiu d’aquesta avaluació en línia és la presa de consciència del paper actiu dels estudiants en el procés d’avaluació.

S’avalua el procés i el resultat de les activitats: hi prenen part el formador i els participants, que avaluen el treball propi i el dels companys. Aquest model d’avaluació en línia promou nous rols i nous espais basats en l’activitat individual i grupal, a més del paper actiu dels participants.

Fent referència a la recerca plantejada a partir de la implementació del seminari, es detallen els resultats dels eixos de la col·laboració a partir de les unitats d’anàlisi.

D’una banda, la interacció col·laborativa esdevé l’eix vertebrador al llarg de les diferents activitats. En uns casos, a nivell d’aula i en d’altres, específicament, en els grups de treball. En tots dos casos la participació va ser força important (174 missatges en el debat virtual d’una setmana i 120 missatges de mitjana per cada grup en tres setmanes)

Així mateix, la creació col·laborativa a nivell d’aula s’evidencia en la construcció d’un catàleg d’eines molt ric i variat, organitzat en base a les diferents competències de l’assignatura. La participació va ser molt alta (125 aportacions procedents des de visions disciplinàries diferents). Pel que fa a la creació col·laborativa en el marc del grup, s’evidencia un procés de negociació (p. e., decidint el tipus de producte que elaboren) i d’iniciativa individual contrastada amb els membres per a arribar a un consens com a grup, on es reforcen les habilitats comunicatives i actitudinals.

També la gestió del treball en equip en línia és una unitat d’anàlisi que s’ha desenvolupat durant les tres activitats en grup, començant per la creació d’acords i planificació grupals, que es van revisant durant les diferents activitats, fet que millora la capacitat d’organització i planificació dels participants.

Finalment el model docent és un eix clau de la col·laboració. El model docent s’ha basat en la seva presència a l’hora d’activar el procés de col·laboració en base a diferents estratègies: (a) d’informació i orientació al grup aula (5 missatges) i de facilitar el desenvolupament de l’activitat grupal (12 missatges); (b) de seguiment de l’evolució de cada grup en els seus espais de grup, intervenint en cas necessari, i (c) de presa de consciència del paper del docent en l’activitat col·laborativa amb els estudiants.

Impacte / Sostenibilitat

 

Aquesta formació s’ha consolidat i actualitzat des de la primera edició. Té impacte rellevant, ja que els docents que duen a terme la formació inicial de l’Àmbit de Competències Digitals formaran 5.000 estudiants anualment en la competència del treball en equip en xarxa.

Línies futures / Noves oportunitats

 

Com a fruit d’aquesta recerca i innovació, es pretén aplicar aquesta formació a altres docents de la UOC i a altres universitats.

Conclusió

 

Les conclusions tretes en base a la pregunta de recerca plantejada evidencien la necessitat de mantenir durant tot el procés col·laboratiu una interacció continuada. A més d’aquesta interacció col·laborativa, que és transversal, s’expliciten els cinc elements clau per a la col·laboració:

  • Cal fer explícit el procés de gestió i planificació que requereix el treball en equip (Guitert, 2011).

  • Els participants han d’experimentar el rol de ser estudiant en línia, identificar situacions crítiques per a proposar estratègies futures d’ensenyament.

  • El formador en línia ha de ser un model per als participants. Aquest formador té un paper proactiu i dinàmic, i varia el grau de presència en funció del procés de col·laboració (Anderson et al. 2001; Guitert, 2014).

  • Per a un aprenentatge col·laboratiu eficaç, cal tenir en compte que el grau i la complexitat de la col·laboració augmenten a mesura que avança la formació, per la qual cosa les activitats col·laboratives han de ser progressives (figura 4).

  • Les actituds que faciliten la col·laboració en línia han de ser explícites al llarg del procés.

La formació permanent del docent és un element fonamental, especialment en l’educació en línia. Els resultats apunten al fet que la formació presentada ha contribuït al desenvolupament professional dels participants.

Referències bibliogràfiques

Anderson, T.; Rourke, L.; Garrison, D. R.; Archer, W. (2001). «Assessing Teaching presence in a Computer Conference Environment». Journal of Asynchronous Learning Networks, 5 (2), p. 1-17. Recuperat de https://auspace.athabascau.ca/handle/2149/725.

Baxter, P.; Jack, S. (2008). «Qualitative Case Study Methodology: Study Design and Implementation for Novice Researchers». The Qualitative Report, 13 (4), p. 544-559. Recuperat de https://nsuworks.nova.edu/tqr/vol13/iss4/2.

Cohen, L.; Manion, L.; Morrison, K. (2007). Research Methods in Education. Nova York: Routledge Press.

Creswell, J. W. (2008). Research design: Qualitative, quantitative, and mixed methods approaches. Londres: Sage publications.

Ernest, P.; Guitert, M.; Hampel, R.; Heiser, S.; Hopkins, J.; Murphy, L.; Stickler, U. (2012) «Online teacher development: collaborating in a virtual learning environment». Computer Assisted Language Learning, 26 (4), p. 311-333. DOI: 10.1080/09588221.2012.667814.

Guitert, M. (2011). «Time management in virtual collaborative learning: the case of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». eLearn Center Research Series Papers, 2, 5-16, Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/eLearn/article/viewFile/257270/344360.

Guitert, M. (coord.) (2014). El docente en línia. Aprender colaborando en la red. Barcelona: Editorial UOC.

Pérez-Mateo, M.; Romero, M.; Romeu, T. (2014). «La construcción colaborativa de proyectos como metodología para adquirir competencias digitales». Comunicar, 42 (21), p. 15-24. DOI: http://dx.doi.org/10.3916/C42-2014-01.

Romeu, T.; Guitert, M.; Sangrà, A. (2016). «Teacher collaboration network in Higher Education: reflective visions from praxis». A Innovations in Education and Teaching. International Journal, 53 (6), 592-604. DOI: 10.1080/14703297.2015.1025807.

Romeu, T.; Romero, M.; Guitert, M. (2016). «E-assessment process: giving a voice to online learners». International Journal of Educational Technology in Higher Education, 13 (1), p. 20. DOI: 10.1186/s41239-016-0019-9.

Stake, R. E. (2007). The art of case study research. Thousand Oaks: Sage.

Standlee, A. (2017). «Digital Ethnography and Youth Culture: Methodological Techniques and Ethical Dilemmas». Researching Kids and Teens: Methodological Issues, Strategies, and Innovations: Sociological Studies of Children and Youth, 22, p. 325-348. Recuperat de https://www.emeraldinsight.com/doi/full/10.1108/S1537-466120180000022015.

Yin, R. K. (2007). Case study research: Design and methods. Thousand Oaks: Sage.

Pink, S. (2016). «Ethnography in a Digital World». A Digital Ethnography: Principles and Practice, p. 1-18.

Imatges

Figura 1. Treball de competències d’una manera integrada.png



Figura 2. Activitats del seminari Form@TIC.png



Figura 3- Model d'e-avoluació 360º.png



Figura 4- Graus de col·laboració en funció de la complexitat de l’activitat..png



  • Universitat / Facultat
    Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
    Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. Àmbit de Competències Digitals
  • Tipus
    Formació online
  • Equip de treball / Contacte

    Teresa Romeu (tromeu@uoc.edu), Montse Guitert (mguitert@uoc.edu), Marc Romero (mromerocar@uoc.edu) i Gemma Abellán (gabellanf@uoc.edu)

  • Any
    2018