Social Business: Una aproximació al blended-learning



Les darreres dècades en l’aprenentatge universitari es caracteritzen per l’aparició de múltiples propostes que afavoreixen una disminució del percentatge de les clàssiques classes magistrals, l’ensenyament socràtic. En aquest sentit, les tecnologies de la informació i la comunicació es posicionen com les grans facilitadores d’aquestes noves metodologies d’aprenentatge i donen lloc a l’aparició de l’aprenentatge mixt, classe inversa (blended learning, flipped classrroom) o els cursos en línia oberts i massius o MOOC (Massive On Line Course).

En aquest treball s’exposa l’experiència de combinar un MOOC en una assignatura optativa impartida presencialment. L’assignatura optativa escollida, gestió d’institucions no lucratives, gaudeix d’una certa rellevància dins la Universitat Pompeu Fabra a causa del seu vessant social i s’ofereix de manera transversal en tots els graus impartits per aquesta universitat.

El cas que ens ocupa inicia en el vídeo en el minut 5:18

Desenvolupament

 

Introducció

Actualment la Universitat Pompeu Fabra (UPF) presideix la Yunus Social Business City Barcelona (YSBC), que comprèn vuit universitats i escoles de negocis catalanes. Aquesta iniciativa local, però, està emmarcada en una aliança internacional d’universitats i organitzacions d’arreu del món (els Estats Units, el Japó, Itàlia, Bangladesh, el Regne Unit, entre d’altres). L'objectiu d'aquesta xarxa és impulsar la docència i compartir coneixements sobre l'economia social i l’emprenedoria social (Yunus, 2010).

Arran d’aquest compromís, el curs acadèmic 2015-2016 va oferir per primera vegada l’assignatura optativa gestió d’institucions no lucratives, amb una càrrega docent equivalent a 6 crèdits ETCS. Aquesta assignatura estava disponible per a la major part dels graus impartits a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials: economia, administració i direcció d’empreses i ciències empresarials - Management. La demanda per a cursar aquesta assignatura va ser molt gran, i la satisfacció dels estudiants, també.

Arran de la bona experiència en el curs acadèmic 2015-2016, es decideix fer dues ampliacions en aquesta matèria per al curs acadèmic següent:

- Crear un MOOC sobre aquesta temàtica en llengua anglesa per tal de poder compartir el curs amb altres membres de la xarxa YSBC. La durada del MOOC és de 4 setmanes i comprèn una part dels continguts teòrics de l’assignatura.

- Oferir un segon grup de l’assignatura de gestió d’institucions no lucratives en anglès perquè hi puguin accedir els estudiants del grau d’International Business Economics (els alumnes estan obligats a cursar totes les assignatures en aquest idioma) i també per a obrir la porta als estudiants Erasmus perquè puguin escollir l'assignatura com a part del seu itinerari docent durant la seva estada a la UPF.

Objectius

L’interès d’aquesta experiència té un doble vessant. D’una banda, la temàtica, i d’altra banda, la metodologia docent utilitzada.

Respecte a la temàtica, els objectius són els següents:

- Oferir als estudiants de graus en economia i empresa la visió d’empreses amb objectius no exclusivament lucratius.

- Obrir l’assignatura a estudiants d’altres graus (humanitats, enginyeries, etc.) de la mateixa institució per tal d’enriquir la interacció dels estudiants i potenciar la qualitat dels projectes presentats.

- Oferir l’assignatura també en anglès per a facilitar la incorporació d’estudiants en intercanvi a cursar-la.

Respecte a la metodologia, destaquem els objectius següents:

- Crear un MOOC que permeti potenciar la xarxa universitària internacional de Yunus Social Business Centers.

- Utilitzar el MOOC en el marc de l’assignatura de gestió d’institucions no lucratives per a impartir una part dels continguts de l’assignatura en format no presencial, en un model d’aprenentatge mixt.

Metodologia

El MOOC (Social Business: A Sustainable: a Sustainable Way to Face the Most Pressing Needs of Our Time) es va crear entre el mesos de setembre i novembre del 2016, i la primera edició es va llançar el desembre del 2016 a la plataforma Future Learn.

Cal remarcar que l’assessorament i el suport de l’equip de treball intern de la UPF ha estat fonamental en el desenvolupament del MOOC a nivell tècnic, així com el suport de la iniciativa Social Business City Barcelona i la consultora Tandem Social pel que fa a l’elaboració de continguts i difusió del curs. Aquesta iniciativa també es va veure molt afavorida pel finançament atorgat per la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa de la Generalitat de Catalunya, en el seu Programa Aracoop.

La segona edició del MOOC es va fer coincidint amb l’assignatura de gestió d’institucions no lucratives.

L’assignatura de gestió d’institucions no lucratives té una durada de 10 setmanes. En el calendari acadèmic del curs 2016-2017: del 3 d’abril al 16 de juny (amb les vacances de Setmana Santa). En canvi, el MOOC es va iniciar el 17 d’abril i va finalitzar 4 setmanes més tard.

Es va demanar als estudiants matriculats a l’assignatura presencial que es registressin en el MOOC i fessin un seguiment del curs com a complement de l’assignatura.

Avaluació i resultats

D’una banda, la satisfacció del estudiants amb l’assignatura presencial ha estat molt gran, tant per la metodologia utilitzada durant el curs de manera presencial com pels materials de suport oferts pels MOOC.

L’enquesta va ser contestada per 57 estudiants sobre un total de 191, fet que suposa un 29,84% de resposta. Les preguntes es valoraven en una escala de 0 (gens d’acord) a 5 (molt d’acord). Les dades quantitatives es recullen a la taula 1:

D’altra banda, el desenvolupament del MOOC ha seguit la línia habitual d’aquests tipus de cursos, en què l’abandonament és molt alt, com es pot veure a la taula 2 

Les principals dificultats han estat les següents:

- La sincronització del ritme de la classe presencial amb el ritme MOOC. La classe presencial és més orgànica i respon a les necessitats que van sorgint en els grups; en canvi, els MOOC tenen una estructura més rígida, que no permet gaires canvis un cop s’ha posat en funcionament.

- L’accés a les dades generades pels estudiants a la plataforma FutureLearn no són accessibles al professorat o aquest triga molt a rebre-les. En aquest sentit, no es van poder avaluar els estudiants per la seva participació en el MOOC, ja que les dades van arribar agregades en comptes d’individualitzades.

Impacte / Sostenibilitat

Com hem comentat anteriorment, l’interès per aquesta experiència té un doble vessant: temàtic i metodològic. Els analitzem tot seguit:

Per a una gran part del estudiants, aquesta assignatura ha estat la primera que els ha ofert una visió al potencial social que poden tenir algunes organitzacions i també les empreses. Després de cursar aquesta assignatura, alguns estudiants opten per elaborar treballs de fi de grau en temes afins i perseguir una sortida professional en aquesta àrea.

Ha estat interessant conèixer diferents fundacions i empreses socials, així com veure que no tot es redueix als beneficis econòmics, sinó que també hem d’aconseguir beneficis per a la societat.

Estudiant de gestió d’entitats no lucratives

La demanda del estudiants per a aquesta assignatura és molt gran. En el grup en català s’hi van matricular 97 estudiants i en el grup en anglès, 90. A part dels estudiants dels graus d’economia i empresa, hi havia estudiants del grau en ciències polítiques, del grau en filosofia, polítiques i economia, i del grau d’estudis hispànics. També s’hi van matricular 12 estudiants en intercanvi Erasmus. La forta demanda de l’assignatura en garanteix l’impacte.

L’impacte del MOOC en el marc de l’assignatura ha estat molt inferior; en part, per la dificultat de quadrar els calendaris acadèmics i, en part, perquè la utilització d’una plataforma externa a la universitat que té una certa rigidesa ha dificultat l’accés a les dades dels estudiants que hi han participat.

També la sostenibilitat del MOOC a llarg termini és en qüestió. A curt termini, l’experiència ha gaudit del finançament del programa Aracoop, que ha permès l’elaboració i la dinamització de les dues primeres edicions. A més, la innovadora política de la UPF ha ofert incentius per a la creació del MOOC i per a les dues primeres edicions, però més enllà no hi ha incentius de tipus professional per al professorat per a continuar oferint els MOOC o actualitzant-ne els continguts.

Línies futures / Noves oportunitats

La interacció d’estudiants locals (en un format presencial) i estudiants matriculats arreu del món en un MOOC és una línia per explorar. En aquest sentit, cal entendre bé les possibilitats que donen cada una de les plataformes que actualment ofereixen MOOC (FutureLearn, UCATx,

MiriadaX, Coursera i P2PU), per tal de valorar quines s’ajusten millor a la metodologia plantejada en el curs.

L’accés del professorat a les dades generades pels alumnes és fonamental si s’utilitza un MOOC com a part de l’ensenyament presencial. En algunes plataformes, els professos només tenen accés als comentaris dels estudiants, no pas als treballs lliurats per aquests. L’accés a aquestes dades tindria diversos beneficis. En primer lloc, permetria fer una avaluació adient dels estudiants matriculats presencialment; en segon lloc, permetria mesurar l’eficàcia de l’aprenentatge dels estudiants virtuals; per últim, les dades generades podrien servir per a treballs de recerca en docència, que sí que suposarien un incentiu per al professorat per a elaborar i oferir diverses edicions de MOOC.

Conclusió

En aquesta primera experiència de simultaneïtat d’una assignatura presencial amb un MOOC, hem pogut comprovar la dificultat de casar dues metodologies d’ensenyament completament oposades: mentre que la presencialitat gaudeix de la flexibilitat i l’espontaneïtat de l’aula, el MOOC és rígid i pautat. Per tant, cal planificar molt bé per endavant com es combinaran aquestes dues realitats.

El material dissenyat per un MOOC és de bona qualitat i enriqueix sempre l’estudiant de la classe presencial. L’estudiant pot cursar el MOOC abans de la classe o durant aquesta, per a preparar-se o per a repassar continguts de classe, i això, per si mateix, ja és beneficiós.

El gran repte consisteix a combinar totes dues metodologies de manera que s’alimentin l’una de l’altra, i també a aprofitar el fet que l’estudiant està connectat a una gran xarxa d’estudiants d’arreu del món. L’accés als treballs i a les dades generades pels estudiants, almenys dels que estan matriculats presencialment, ha de ser automàtica i àgil; en cas contrari, el treball dut a terme pels estudiants en el marc del MOOC no es pot utilitzar per a l’avaluació.

 

Referències bibliogràfiques

YUNUS, M. (2010). «Building Social Business: The New Kind of Capitalisme That Serves Humanity’s Most Pressing Needs».

Imatges

Figura 2



Figura 1



  • Universitat / Facultat
    Universitat Pompeu Fabra (UPF)
    Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
  • Tipus
    Formació online
  • Equip de treball / Contacte

    Ester Oliveras, Jordi Gusi, Andrea Balletbó, Paula Veciana. Contacte: ester.oliveras@upf.edu

  • Any
    2017